Cava o xampany

El vi escumós de qua­li­tat obtin­gut d'acord amb el mètode tra­di­ci­o­nal o cham­pe­noise, que conei­xem com a cava o xam­pany, té molta tra­dició i està d'actu­a­li­tat. És una beguda que s'asso­cia a festa, però el seu con­sum s'ha gene­ra­lit­zat perquè agrada a molta gent. No a tot­hom, però, entre els quals la prin­cesa Letícia, que no fa gaire va evi­tar, en públic, pren­dre'n ni un petit glop. Pot­ser no li agrada, però pot­ser no sap que con­su­mit amb mode­ració té efec­tes prou salu­da­bles i que una copa només aporta unes 70 qui­lo­ca­lo­ries (al cap del dia una dona com ella en neces­sita entorn d'unes 1.800, que no sem­bla que les inge­reixi). En qual­se­vol cas, amb el seu gest no va aju­dar a la pro­moció del pro­ducte. No sabem si a les altes esfe­res de l'Estat hi ha qui fa el boi­cot a una beguda abso­lu­ta­ment iden­ti­fi­cada amb Cata­lu­nya, però està com­pro­vat que quan alguns espa­nyols s'enfa­den amb nosal­tres, el pri­mer pro­ducte amb què l'empre­nen és el cava. El sec­tor, però, ha sabut fer bé les coses perquè, com ha cons­ta­tat recent­ment un impor­tant direc­tiu d'una gran marca cata­lana, el seu mer­cat és el món.

Un lli­bre de Rafel Nadal publi­cat fa ben poc recorda al seu títol que abans en dèiem xam­pany, però forçats pels fran­ce­sos, que volien res­trin­gir aquesta deno­mi­nació als vins escu­mo­sos ela­bo­rats a la Xam­pa­nya, els pro­duc­tors cata­lans van haver de can­viar-la i van optar per la de cava, rela­ti­va­ment recent i prou encer­tada, que ha fet forat. Julià Gui­lla­mon titula la seva crítica sobre aquest lli­bre La saga dels taps, perquè evoca la interes­sant història de Fran­cisco Oller, besavi de l'autor de l'obra, que va fun­dar una fàbrica de taps de suro a la Xam­pa­nya que es con­vertí en una indústria molt potent. La con­tri­bució cata­lana als xam­panys fran­ce­sos ve de lluny. Es con­si­dera com a inven­tor del xam­pany Dom Pierre Périg­non (1638-1715), un monjo de l'aba­dia bene­dic­tina d'Haut­vi­lli­ers, a la Xam­pa­nya. Hi havia alguns ante­ce­dents imper­fec­tes, però ell va tro­bar la manera de man­te­nir en el vi enve­llit les carac­terísti­ques bom­bo­lles, que ano­me­nava estre­lles, en una ampo­lla tan­cada. Per acon­se­guir-ho va haver de resol­dre dos pro­ble­mes: que el gas no sortís de l'ampo­lla i que aquesta no esclatés a causa de l'alta pressió que hi gene­rava. Fins ales­ho­res les ampo­lles eren de vidre fi i el tap, de fusta coberta d'espart impreg­nat d'oli. Segons sem­bla, va des­co­brir la immi­llo­ra­ble uti­li­tat dels taps de suro gràcies a uns pele­grins de Sant Feliu de Guíxols que els feien ser­vir per a les seves can­tim­plo­res. El savi gastrònom i peri­o­dista Néstor Luján deia que no va ser ben bé així, sinó que Dom Périg­non va conèixer la qua­li­tat del suro català quan visità el cenobi bene­dictí d'aquesta loca­li­tat empor­da­nesa. Hi ha altres ver­si­ons, però sem­bla clar que els ascen­dents experts en taps de Rafel Nadal també tenien pre­de­ces­sors giro­nins. I tot ple­gat demos­tra una con­tri­bució més dels mones­tirs i la religió catòlica a la viti­cul­tura.

Avui és un fet accep­tat que un con­sum mode­rat de begu­des alcohòliques no és “obli­ga­tori” però té efec­tes salu­da­bles. Pel que fa al cava podem esmen­tar, per exem­ple, un estudi de l'any 2007, por­tat a terme entre el depar­ta­ment de nutrició i bro­ma­to­lo­gia de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, l'Hos­pi­tal Clínic i altres cen­tres, demos­tra que el seu con­sum mode­rat té efec­tes car­di­o­vas­cu­lars posi­tius. Fa unes set­ma­nes, un estudi de la uni­ver­si­tat anglesa de Rea­ding apunta que aquest con­sum de cava, sem­pre mode­rat, pot millo­rar la memòria, espe­ci­al­ment de la gent gran. Són efec­tes suaus però con­sis­tents, que s'han de valo­rar en la seva justa mesura, sense l'exa­ge­ració que a vega­des es fa quan es parla de “cava­teràpia”. Aquests i altres aspec­tes, com els rela­ci­o­nats amb la tec­no­lo­gia i la qua­li­tat, van ser con­si­de­rats en el XXXI Congrés Inter­na­ci­o­nal del Cava cele­brat a l'octu­bre a Sant Sadurní d'Anoia.

El cava també es rela­ci­ona amb el món de l'art. Fa pocs dies a Vila­franca del Penedès es va cele­brar el Most Fes­ti­val, dedi­cat al cinema del vi i del cava. El Penedès és la gran comarca del cava, encara que, com recor­dava Sal­va­dor Gar­cia-Arbós a El Punt l'agost del 2009, la pri­mera ela­bo­ració a Cata­lu­nya de vi escumós es va fer a Bla­nes el 1848. Com afirma el que fou gran peri­o­dista i gur­met Lluís Bet­to­nica al seu lli­bre Els Caves de Cata­lu­nya, del 1983, encara molt valuós, el pres­tigi social del cava català s'assenta sobre la seva indis­cu­ti­ble qua­li­tat, que s'ha asso­lit gràcies a la cons­tant pre­o­cu­pació dels viti­cul­tors, dels vini­cul­tors i dels ela­bo­ra­dors. Una gran mos­tra de feina ben feta. Gau­dim-ne i pro­mo­ci­o­nem-lo.