Opinió

LA GALERIA

De tu a tu

A Avinyonet vaig tornar a copsar tota la força que produeix i comunica La Principal de la Bisbal

Als estu­dis Music Lan d'Avi­nyo­net de Puig­ventós, La Prin­ci­pal de la Bis­bal hi gra­vava, la set­mana pas­sada, catorze sar­da­nes de dos mes­tres i grans com­po­si­tors empor­da­ne­sos: Flo­renci Mauné i Jaume Cris­tau. Mauné va morir el juliol de 1995, Cris­tau està en actiu i ben actiu, en plena cre­a­ti­vi­tat i amb més bufera que la tra­mun­tana que brun­zia aquell dia de la gra­vació.

De les catorze sar­da­nes, set són d'auto­ria de cadas­cun dels dos mes­tres. Vaig poder assis­tir a la gra­vació, on també hi havia l'amic Josep Minis­tral, l'home de la pin­tura d'espe­rit rota­tori i dels colors que s'esti­men, l'home que pinta trans­for­mant-ho tot: arbres, pedres, estre­lles, mun­ta­nyes. Hi havia també la Mont­ser­rat, filla del gran Flo­renci Mauné i hereva del seu extens lle­gat musi­cal i humanístic, amb qui vaig com­par­tir record i emoció allà a l'estudi de gra­vació. Érem a l'altra banda de la vidri­era a través de la qual vèiem i escoltàvem els músics de la Bis­bal, diri­gits amb rigor i eficàcia per Fran­cesc Cassú (les set sar­da­nes de Mauné) i per Jaume Cris­tau (les set sar­da­nes pròpies). Tot allò, que per als pro­fes­si­o­nals allà pre­sents devia ser la feina habi­tual i quo­ti­di­ana, va resul­tar per a un ser­vi­dor una autèntica pujada al setè cel de la música nos­trada. Va ser com una rea­pa­rició sob­tada, màgica i solidíssima de la sar­dana, en tota la seva esplen­dor. Ja em sap greu dir-ho així i haver de concórrer a la per­so­nal cir­cumstància excep­ci­o­nal d'una gra­vació d'altíssima qua­li­tat, però no vol­dria pas enga­nyar. Feia temps que em sem­blava que la sar­dana anava deca­ient en quasi tots els sen­tits, fins i tot havia arri­bat a creure que la nos­tra dansa naci­o­nal s'arri­ba­ria a con­ver­tir en el tema musi­cal d'un futur hipotètic parc d'atrac­ci­ons entorn del cata­la­nisme, però a Avi­nyo­net vaig tor­nar a cop­sar tota la força que pro­du­eix i comu­nica la cobla, oimés una cobla com La Prin­ci­pal de la Bis­bal. El disc de les catorze sar­da­nes porta un títol breu i sig­ni­fi­ca­tiu: De tu a tu. En la coberta, Josep Minis­tral hi ha creat, dibui­xat i pin­tat els ros­tres de Mauné i Cris­tau mirant-se cara a cara i com­par­tint, així en por­tada, allò que com­par­tei­xen a l'inte­rior. El títol em sem­bla per­fecte i encara més m'ho sem­bla seguir tre­ba­llant, com hi ha gent que encara ho fa, amb la qua­li­tat i el bon gust com a motiu prin­ci­pal, en el món de la nos­tra sar­dana que (ara ho crec un xic més) està des­ti­nada a ser immor­tal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia