‘Keep calm' i deixem negociar

La gent de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC) ha tor­nat a exer­cir aquest cap de set­mana el seu impres­cin­di­ble paper pro­pul­sor de la volun­tat ciu­ta­dana cap al dret a deci­dir, perdó, vull dir cap a la inde­pendència, que és pel que tre­ba­llen amb deter­mi­nació i per­se­ve­rança. Una pressió ines­go­ta­ble, un recor­da­tori per­ma­nent, una presència necessària per tal que els polítics de casa nos­tra amb res­pon­sa­bi­li­tat i man­dat popu­lar per acon­se­guir l'objec­tiu de l'estat propi per­ce­bin l'alè vigi­lant de la població al cla­tell i alhora l'escal­for entu­si­asta del suport col·lec­tiu.

Tan­ma­teix, cal que tot­hom sigui cons­ci­ent que en aquesta recta final de l'any la política viu un moment deter­mi­nant per tal d'acon­se­guir enca­mi­nar el procés en la via cor­recta. És en aquests moments quan els errors de càlcul, les rellis­ca­des i les equi­vo­ca­ci­ons estratègiques es paguen més cares que mai, pot­ser de manera irre­ver­si­ble. En con­seqüència, la pressió a la tasca política del govern i el Par­la­ment cal com­bi­nar-la amb altes dosis de paciència, de com­prensió i de tran­quil·litat. Mai cap nego­ci­ació és sen­zi­lla i gai­rebé sem­pre la remor, el soroll de fons, la dis­puta paral·lela fan més mal que bé quan el que cal és pre­cisió, dis­creció i sang freda. Les set­ma­nes que vénen hau­rien de ser de baixa inten­si­tat excla­ma­tiva, de poca presència mediàtica i, això ja és més difícil, sense excés de foc cre­uat als mit­jans pels prin­ci­pals actors. I molta cuina. El procés és llarg i com­plex i en aquest camí on hi ha molt per gua­nyar també, no ho obli­dem, hi tenim molt a per­dre. No per­dem la calma, doncs, per començar. Keep calm and dei­xem nego­ciar.