Opinió

Un sofà a la riba

Sense paraules

Va, una mica de broma, que no fa cap mal

En aquesta visita set­ma­nal que els faig volia par­lar de mol­tes coses. Per exem­ple, del rebom­bori que s'ha aixe­cat arran de la idea de la firma de Tor­ro­e­lla “caga­ners.com” de mode­lar la figura de la Mare de Déu de Mont­ser­rat en una posició que en podríem dir defe­ca­dora. De fet, si s'hi fixen, de tota la col·lecció de caga­ners que té l'empresa, en tot el seu catàleg, no n'hi ha cap que man­tin­gui la seva postura ori­gi­nal. Tots s'aju­pen, excepte aquesta mare­dedéu, que es manté en el seu tron. Va, una mica de broma, que no fa cap mal. Conec uns quants catòlics, i fins i tot algú amb càrrec ecle­sial, que han vist amb sim­pa­tia la con­versió dels sants pares (n'hi ha dos) en caga­ners. També han rigut una mica, pel que fa a la More­neta. Els matei­xos cre­a­dors de la figura, l'han incor­po­rat a la seva oferta perquè rebien sol·lici­tuds de cli­ents interes­sats a com­ple­tar el ven­tall de caga­ners amb un símbol del país. És a dir: per hono­rar-lo. És a dir: els de Tor­ro­e­lla no són artis­tes con­tem­po­ra­nis, com Mau­ri­zio Cat­te­lan, l'escul­tor que va pro­vo­car l'Església amb aquell Joan Pau II arros­se­gat a terra –La nona ora– per la força d'un mete­o­rit. Són arte­sans i empre­sa­ris que venen un pro­ducte sense volun­tat d'ofen­dre. Hi ha qui com Pilar Rahola els ha ins­tat a escul­pir la ceràmica d'un Mahoma a la gat­zo­neta, a veure què pas­sa­ria ales­ho­res. S'equi­voca en dos detalls: no hi ha dolen­te­ria ni afany de moles­tar o de pro­fa­nar (i, doncs, no es pot com­pa­rar amb una mena d'ofen­siva con­tra cre­en­ces) i, segon, tot i que dis­crepo de les reac­ci­ons curi­als m'ale­gro de viure en un país on el límit és la pro­testa i les acci­ons judi­ci­als que, per des­comp­tat, no aca­ba­ran en una sentència con­dem­natòria.

Els volia par­lar d'aquests des­propòsits, doncs, però topo amb la bri­llant apor­tació d'Ana Bote­lla a la història de les idees polítiques i no puc sinó cedir-li l'espai que em queda per arri­bar al final de la columna: “Les mesu­res de fle­xi­bi­lit­zació labo­ral del PP són les que més progrés han apor­tat a la història de la huma­ni­tat.” No sé si els passa el mateix que a mi. No tinc parau­les. No en tinc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.