El debat sobre la immigració, més enllà de Vic

L'Ajun­ta­ment de Vic no apli­carà els nous cri­te­ris que havia dis­se­nyat amb l'objec­tiu de negar l'empa­dro­na­ment als immi­grants sense papers. La decisió la va anun­ciar l'alcalde dijous, l'endemà que l'informe sol·lici­tat a l'advo­cat de l'Estat con­clogués que la ins­cripció de qual­se­vol ciu­tadà en el padró, més enllà de la seva situ­ació legal, és obli­gatòria per a tots els ajun­ta­ments. L'acti­tud del govern muni­ci­pal (for­mat per CiU, el PSC i ERC), que ha optat per aca­tar la decisió con­tin­guda en l'informe mal­grat no com­par­tir-la, posa punt final a la polèmica vis­cuda a la capi­tal d'Osona.

Però més enllà dels loca­lis­mes, el cas de Vic ha posat de mani­fest la hipo­cre­sia d'un sis­tema incapaç, almenys fins ara, de donar res­pos­tes efi­ca­ces per afron­tar amb unes mínimes garan­ties la necessària inte­gració dels immi­grants. I si això és així és, en bona part, per la poca diligència d'un Estat que durant els suc­ces­sius governs del PP i del PSOE s'ha pre­o­cu­pat més del dis­curs, amb nom­bro­sos can­vis en la llei d'estran­ge­ria, que de la neces­si­tat d'apli­car cri­te­ris estric­tes per ges­ti­o­nar el feno­men. Les con­seqüències les estan pagant els ajun­ta­ments, molts dels quals han aca­bat apli­cant, sense dir-ho, cri­te­ris sem­blants als pro­po­sats des de Vic. I no pas per ganes, sinó per la neces­si­tat de con­te­nir les des­pe­ses deri­va­des de la pres­tació de ser­veis en un con­text gene­ra­lit­zat de falta de recur­sos.

La polèmica de Vic ja és història, però el debat ini­ciat no es pot tan­car sense res­pos­tes. Cal un debat res­pon­sa­ble, serè i –el que sem­bla més com­pli­cat– allu­nyat dels elec­to­ra­lis­mes per superar un immo­bi­lisme política­ment cor­recte que, com s'ha vist, no bene­fi­cia ningú.