La Catalunya del Nord vol mirar cap al sud
«El futur econòmic de Perpinyà només pot venir del sud. No tenim alternativa.» Les paraules del nou alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, són del tot diàfanes, però sobretot molt aclaridores pel que fa a la relació de futur del Rosselló i la seva capital –un territori desmembrat de Catalunya ara fa just 350 anys– amb la resta del país. Per dir-ho d'alguna manera, allò que la guerra i la política de les grans potències veïnes van trencar fa tres segles i mig ara ho està relligant de nou l'economia. A la Catalunya del Nord hi ha hagut els últims anys un fenomen certament curiós, com és que, malgrat el fort arrelament francès, bona part de la població, i el poder polític cada cop més –en són una prova les declaracions de l'alcalde Pujol–, se senten maltractats pel govern de París, un executiu que sempre ha invertit poc i malament a la zona. Hi ha, d'altra banda, i a l'altra banda dels Pirineus, i amb tots els seus defectes, la Catalunya actual, amb un ampli autogovern, però sobretot amb unes potencialitats econòmiques molt atractives per als nord-catalans. Els lligams culturals i lingüístics –més potents del que semblaria amb un primer cop d'ull– han contribuït a fer que polítics i empresaris del Rosselló girin el cap vers aquell sud que durant anys havien menystingut i que, sovint, només era un lloc per anar a comprar a bon preu o per passar-hi uns dies de vacances. L'obertura de les fronteres al lliure trànsit de mercaderies i persones i les infraestructures que s'han d'acabar de completar ben aviat –amb el tren d'alta velocitat al capdavant– haurien de contribuir a enfortir del tot els lligams entre les dues parts d'un país que la història no hauria d'haver trencat mai.
