Opinió

La Catalunya del Nord vol mirar cap al sud

«El futur econòmic de Perpinyà només pot venir del sud. No tenim alternativa.» Les paraules del nou alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, són del tot diàfanes, però sobretot molt aclaridores pel que fa a la relació de futur del Rosselló i la seva capital –un territori desmembrat de Catalunya ara fa just 350 anys– amb la resta del país. Per dir-ho d'alguna manera, allò que la guerra i la política de les grans potències veïnes van trencar fa tres segles i mig ara ho està relligant de nou l'economia. A la Catalunya del Nord hi ha hagut els últims anys un fenomen certament curiós, com és que, malgrat el fort arrelament francès, bona part de la població, i el poder polític cada cop més –en són una prova les declaracions de l'alcalde Pujol–, se senten maltractats pel govern de París, un executiu que sempre ha invertit poc i malament a la zona. Hi ha, d'altra banda, i a l'altra banda dels Pirineus, i amb tots els seus defectes, la Catalunya actual, amb un ampli autogovern, però sobretot amb unes potencialitats econòmiques molt atractives per als nord-catalans. Els lligams culturals i lingüístics –més potents del que semblaria amb un primer cop d'ull– han contribuït a fer que polítics i empresaris del Rosselló girin el cap vers aquell sud que durant anys havien menystingut i que, sovint, només era un lloc per anar a comprar a bon preu o per passar-hi uns dies de vacances. L'obertura de les fronteres al lliure trànsit de mercaderies i persones i les infraestructures que s'han d'acabar de completar ben aviat –amb el tren d'alta velocitat al capdavant– haurien de contribuir a enfortir del tot els lligams entre les dues parts d'un país que la història no hauria d'haver trencat mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.