Montilla i Chaves es fan una foto

La reunió que van mantenir ahir el president de la Generalitat, José Montilla, i el vicepresident espanyol de Política Territorial va ser poca cosa més que l'escenificació d'una declaració d'intencions sobre la recuperació dels aspectes retallats de l'Estatut que, vista la història recent d'aquesta controvèrsia, no té cap credibilitat. Massa vegades en el llarg procés estatutari català hi ha hagut bones paraules dels socialistes espanyols que no tan sols no s'han concretat en res, sinó que han acabat transformant-se en retrocessos i retallades. Massa vegades hi ha hagut promeses que han quedat lluny de fer-se realitat. Massa vegades les esperances dipositades pel president de la Generalitat en els seus companys de partit al govern de l'Estat s'han vist frustrades. Massa vegades José Luis Rodríguez Zapatero –o l'emissari de torn, com va ser ahir el cas de Manuel Chaves– ha traït la confiança dipositada pels socialistes catalans i pels milers de ciutadans que li han fet confiança electoral.

Massa desenganys per creure només en paraules. El mateix president Montilla va admetre ahir que, si s'arriba a concretar res, la cosa va per llarg. Sempre després de les eleccions al Parlament. Mai, si no canvien molt les coses, sobre aspectes realment vitals més enllà de posar al dia els endarreriments sobre la part de l'Estatut que ja està plenament operativa i que té uns quants traspassos pendents. Manuel Chaves va admetre que la sentència del TC ha obert una escletxa entre la societat catalana i l'espanyola. Una escletxa que no deu ser considerada prou important per actuar amb diligència més enllà de les promeses. Els ciutadans de Catalunya han patit prou revessos procedents d'Espanya per poder confiar en els resultats d'una trobada amb molt bones paraules però pocs fets constatables. No es pot tancar la porta totalment a l'optimisme però tot indica que, com fins ara, d'aquesta trobada no en sortirà res més que una foto de dos polítics somrients. Tant de bo la realitat ho desmenteixi.