Junts posa les urnes
El futur del govern de Catalunya el decidiran entre dijous i divendres els prop de 6.500 afiliats de Junts per Catalunya. Ho faran responent a una pregunta clara: “Vols que JxCat continuï formant part del govern de Catalunya?” La claredat s’hauria de donar per descomptada, però no sempre és així. També es podia haver optat per preguntar si la militància volia deixar el govern i el verb triat ha estat “continuar”. En una consulta als afiliats, l’enfocament de la pregunta pot arribar a orientar la resposta en la franja d’indecisos, i en el cas que es planteja, d’indecisos, n’hi ha. Es pot afirmar que la falta d’unanimitat en l’executiva es traslladarà al conjunt de la militància i que, per tant, existeix una porció més o menys gran de votants que, un cop valorats pros i contres de deixar el govern o continuar-hi, serà rellevant per decantar el resultat. Que el pronòstic no és clar ho demostren determinats moviments en sentit oposat, com la presa de posició pública del diputat Jaume Alonso-Cuevillas, partidari de deixar l’executiu, i l’alta com a militant de Victòria Alsina, justament per defensar el contrari. Però fa la sensació que l’executiva de Junts no ha pres cap decisió enfocada a estripar el govern i que els seus gestos s’encaminen a recosir d’alguna manera la relació amb ERC. Van en aquesta línia la retirada de la petició de restituir Jordi Puigneró i l’anunci que Junts proposaria consellers o diputats en una hipotètica entrada en la taula de negociació.
ERC no es mou, de moment. Per als republicans, els moviments de Junts no són suficients per entrar a negociar unes noves bases d’acord. La destitució de Puigneró ha reforçat l’autoritat del president Aragonès, però si Junts decideix sortir del govern, a ERC se li presentaran alguns dilemes. També pot ser que Junts hagi de conviure amb la paradoxa que representaria no poder refer l’acord polític però haver de continuar en el govern perquè així ho decideixi la militància. Aquest és un dels pitjors escenaris possibles, perquè convertiria aquesta crisi i la mateixa consulta en instruments ineficaços i simples episodis més d’una agonia.