Amnistia amb intel·ligència
La separació de poders implica que l’executiu proposa, el legislatiu aprova i el judicial garanteix l’aplicació de les lleis. Quan membres significats de la judicatura reconfiguren la instrucció de sumaris amb l’objectiu no tan sols de no aplicar una llei que encara no existeix sinó de burlar l’esperit del legislador, quan es difonen guies pràctiques de com eludir l’aplicació d’un futur text legal, el que aflora no és tant prevaricació –la llei encara no existeix– com invasió competencial per la porta del darrere, que es tradueix en la difuminació de la separació de poders. El text de la llei d’amnistia recull específicament que la intenció és aplicar-la als fets relacionats amb el moviment independentista de l’última dècada i fer-ho amb un contorn ampli, mentre que les decisions judicials dels últims dies van exactament en el sentit d’impedir-ho. Un cop constatat que això és així i que un sector rellevant del poder judicial no pensa aplicar la llei seguint l’esperit del legislador, convé revisar l’estratègia. En primer lloc, per decidir si val la pena insistir a acotar el terreny de joc fins a l’extrem de posar en risc la validació de la llei a Europa. En aquest sentit, el retorn del text a la comissió de Justícia del Congrés obre una pròrroga de 15 dies més que, lluny d’impulsar una espiral de retrets, ha de permetre espais de reflexió compartida i de decisió estratègica. Sempre, pensant que l’aprovació de la millor llei possible és l’objectiu a assolir. Un altre escenari implicaria cedir a l’aterratge judicial en l’arena política amb la intenció gens dissimulada de fer caure Pedro Sánchez i el govern sorgit del 23-J. L’actuació dels jutges està governada pel Consell General del Poder Judicial, amb membres amb mandat caducat fa cinc anys i que el PP es nega a renovar perquè, pel sistema de nomenament vigent, sap que canviaria l’orientació ideològica de la majoria. Brussel·les insta a canviar el sistema d’elecció perquè el troba polititzat, però també hauria de conèixer que treure’l del Parlament i deixar-lo en mans dels jutges tindria justament l’efecte contrari a la despolitització buscada. Implicaria perpetuar el biaix ideològic extraordinàriament conservador d’un estament que, a diferència del militar, no va passar per la Transició.