La protesta és democràcia

La uti­lit­zació arbitrària del tipus penal de ter­ro­risme que fa una part del sis­tema judi­cial espa­nyol en el cas del Tsu­nami Democràtic és, sens dubte, un epi­sodi més al camp de bata­lla de la política espa­nyola, amb el boi­cot a la llei d’amnis­tia i la ines­ta­bi­li­tat del govern de Pedro Sánchez com a punts de pas cap a la recon­questa del poder per part de la dreta i el blin­datge a la repressió judi­cial de l’1-O i de l’inde­pen­den­tisme com a movi­ment polític que qüesti­ona la uni­tat d’Espa­nya. En aquest sen­tit, és repro­va­ble en ter­mes ins­ti­tu­ci­o­nals i democràtics, perquè la judi­ca­tura no pot actuar per con­di­ci­o­nar les lleis sinó per apli­car-les i perquè la sepa­ració de poders i la inde­pendència judi­cial, cal demos­trar-les amb fets en comp­tes de des­men­tir-les. És repro­va­ble també des del punt de vista de les vícti­mes del ter­ro­risme real, que n’han patit l’impacte bru­tal en pri­mera per­sona o com a soci­e­tat i que sen­ten una indig­nació legítima en vista de la bana­lit­zació del con­cepte de ter­ro­risme. I és un símptoma de la inca­pa­ci­tat i la imma­du­resa d’un estat per afron­tar els con­flic­tes d’arrel política i donar-hi res­posta des de la mateixa política.

És aquí on la soci­e­tat civil no es pot abs­te­nir, ans al con­trari, ha de ser vigi­lant i bel·lige­rant en la defensa dels valors fona­men­tals sobre els quals s’edi­fica la con­vivència en una soci­e­tat democràtica i un estat de dret. Aquest és el valor i el sig­ni­fi­cat del mani­fest sig­nat i pro­cla­mat aquesta set­mana per cen­te­nars d’enti­tats i per­so­na­li­tats de la soci­e­tat cata­lana sota el lema ‘Pro­tes­tar no és ter­ro­risme’. Un clam con­tra la cri­mi­na­lit­zació del dret de pro­testa, que ha esca­lat clara­ment amb l’acu­sació de ter­ro­risme del Tsu­nami Democràtic, però que s’ha fet evi­dent des de fa anys, amb l’apli­cació de la llei mor­dassa, la per­se­cució de can­tants, actors, mani­fes­tants o acti­vis­tes soci­als, l’obs­ta­cu­lit­zació del dret d’infor­mació i, en defi­ni­tiva, amb la deva­lu­ació de drets fona­men­tals, com ara el dret de mani­fes­tació i la lli­ber­tat d’expressió. La soci­e­tat s’ha de mobi­lit­zar de totes les mane­res pos­si­bles per defen­sar-se d’un Estat que ten­deix a refu­giar-se en la repressió i la dis­su­asió abans que en la nego­ci­ació, allu­nyant-se dels valors de la democràcia i acos­tant-se als d’un estat tota­li­tari.