Transformar el residu en energia

L’Estratègia Cata­lana del Biogàs cobeja ofe­rir una via de trans­for­mació del residu orgànic en un recurs energètic reno­va­ble, en aquests temps de des­car­bo­nit­zació. Així mateix, afe­geix com a tret carac­terístic la intenció de tro­bar un apro­fi­ta­ment via­ble del diges­tat (mate­rial res­tant després de la digestió anaeròbia), con­ver­tit en bio­fer­ti­lit­zants d’alta qua­li­tat.

Els objec­tius mar­cats per al 2030 cal con­si­de­rar-los, tal­ment com fan els matei­xos redac­tors del pla, rea­lis­tes, amb 2 TWh per any de pro­ducció de biogàs i 8,9 mili­ons de tones de mate­ri­als orgànics pro­ces­sats per any, amb una espe­cial incidència de la fracció de purins del porcí i del vacum, que mul­ti­pli­ca­rien per deu el seu trac­ta­ment per a la con­versió en biogàs.

El model d’implan­tació ha estat objecte de debat. Si bé hom parla d’una con­vivència de plan­tes peti­tes i mit­ja­nes amb grans, el fet és que alguns dels pro­jec­tes que estan pre­nent cos són d’unes dimen­si­ons que han estat objecte de crítica, ja que tren­quen amb el prin­cipi que siguin dis­tribuïts al ter­ri­tori. Val a dir que una gran planta amb capa­ci­tat per trac­tar 500.000 tones a l’any ja no pot ser d’abast local, i ha de cap­tar la matèria pri­mera per fer ener­gia d’indrets allu­nyats. Així mateix, alguns crítics expo­sen que grans macro­plan­tes de biogàs poden aca­bar legi­ti­mant i poten­ci­ant el model de rama­de­ria inten­siva que ha estat en l’ori­gen del pro­blema.

Can­vis en la regu­lació seran neces­sa­ris per tal que el bio­metà produït tin­gui des­ti­nació en la demanda local, i no com passa ara, en què majo­ritària­ment és adqui­rit, per la via de cer­ti­fi­cats verds, per les indústries de països euro­peus que en la seva norma obli­guen les com­pa­nyies a uti­lit­zar gasos reno­va­bles. I si par­lem de regu­lació, aquesta necessària­ment ha de con­te­nir les exces­si­ves expec­ta­ti­ves de la indústria gasista, que vol­dria incor­po­rar com a matèria pri­mera per asso­lir el seu sos­tre cul­tius energètics, una solució que en el pas­sat, com vam veure en el capítol dels bio­com­bus­ti­bles, no va ser una bona solució.