Al PP li surt el tret per la culata amb Vox

Els pactes amb Vox que han donat al Partit Popular la presidència de les Corts valencianes i del Parlament balear han estat un banc de proves fallit, fins i tot abans del que es podia preveure ja es pot dir que el tret els ha sortit per la culata. Pel que fa al País Valencià, la presència de la ultradreta a l’executiu de Carlos Mazón ha restat més que sumat durant l’emergència de la dana, i, pel que fa a les Illes, les desavinences entre els mateixos diputats de Vox i la discòrdia amb la seva direcció estatal –juntament amb la incapacitat de mantenir ponts amb els populars– han obligat el govern en minoria a prorrogar el pressupost. La presidenta, la popular Marga Prohens, ha trencat, almenys provisionalment, amb Vox després d’un sainet que va començar amb l’aprovació per error d’un paquet de mesures impulsades pels d’Abascal que incloïen la decisió de convertir el castellà en llengua vehicular a l’ensenyament i d’eliminar-ne el coneixement com a requisit per a la funció pública.

Davant la negativa dels diputats de la ultradreta a deixar-los rectificar, els populars van contraatacar reconsiderant el seu suport a la derogació de la llei de memòria històrica. Ara Prohens s’ha acostat als grups d’esquerra per intentar assolir els vots necessaris que li permetin revocar l’equivocació lingüística. Tot plegat està oferint un espectacle lamentable a la ciutadania i ha abocat l’actual govern a deixar per al gener la negociació del nou pressupost. L’escenari que s’obre dona més protagonisme a les formacions d’esquerres, el PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i la diputada d’Unides Podem, sense oblidar els dos parlamentaris voxistes que per desavinences internes ja havien passat al grup mixt. Els acords als diferents parlaments autonòmics amb Vox, també més enllà dels Països Catalans, no van ser pas una aposta personal del líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, que sempre s’ha mostrat amoïnat per l’abraçada de l’os que això suposa. A la pràctica han pesat més els interessos dels ‘barons’ territorials però s’està demostrant que lluny d’eixamplar l’horitzó electoral l’estratègia l’està empetitint.