Rodalies i el desastre del servei ferroviari
La diagnosi que els grups van fer ahir al Parlament en el ple monogràfic sobre el transport ferroviari a Catalunya és coincident amb la que fa anys fan els usuaris: Rodalies és un infern. I també hi ha acord en les causes que ho provoquen: els anys de desinversió per part de Renfe i els governs espanyols –socialistes i del PP– a la xarxa catalana. En el que ja no hi ha tant consens és en la solució. El president Salvador Illa i la consellera Sílvia Paneque demanen temps per executar un munt d’accions en una infraestructura obsoleta i que, avui, no garanteix els estàndards mínims d’un servei públic. I el vot de confiança se’ls ha de concedir quan fa poc més de mig any que són al govern i els greuges s’arrosseguen des de fa anys. La desinversió estatal ha estat premeditada i ha afectat tot els àmbits del servei: des de vies úniques fins a túnels col·lapsats, falta de maquinistes i de mecànics per fer el manteniment o una quarta part dels combois fora de servei. Han estat anys de desídia i és ingenu esperar un canvi significatiu en un termini immediat. En el fons, els motius pels quals dia sí i dia també hi ha incidències són el que menys preocupa els usuaris. El que els ciutadans reclamen tenir garantit és que podran arribar a lloc a l’hora prevista i que, si no és possible, rebran la informació oportuna per buscar alternatives.
El problema de Rodalies no és un problema de Catalunya sinó de l’Estat. El transport ferroviari és un motor econòmic que connecta amb França i el traspàs que s’ha tancat amb el govern espanyol, tot i que és un pas, no és complet. Mentre hi segueixin intervenint empreses com ara Adif i Renfe o el mateix govern espanyol, la Generalitat no controlarà totalment un model de gestió amb el qual incidir de forma real en el servei, ja que sempre haurà de consensuar amb els operadors. Sense un control global de la infraestructura ferroviària es fa difícil decidir quina estratègia es vol aplicar a la xarxa catalana, amb el perill de seguir depenent del model radial projectat durant el franquisme. Perquè, en el fons, del que s’ha de parlar és de solucions per al present però també de quines Rodalies volem en el futur.