L’expectació dels mil quatrecents milions de catòlics que hi ha al món, i de la resta de persones que també han seguit amb interès la vistosa coreografia que sempre acompanya els conclaves, va acabar ahir a la tarda amb la quarta votació i la proclamació, amb el nom de Lleó XIV, del fins ara cardenal Robert Prevost, de seixanta-nou anys, com a nou papa, el primer nord americà de la història. De formació missionera i alineat amb el reformisme del seu predecessor, Prevost té una marcada sensibilitat social i alhora és un home de gestió, foguejat en la supervisió vaticana dels bisbes d’arreu del món. El seu primer missatge davant els fidels va donar a entendre que hi haurà continuïtat però que tindrà perfil propi, amb una crida contundent a favor de la pau i encoratjant la gent a plantar cara als desafiaments actuals: “Units, sense por, el mal no prevaldrà”, va afirmar.

El papat de Lleó XIV tindrà al davant un repte doble, de portes enfora i també de portes endins, amb una Església polaritzada entre els partidaris de l’anterior papa, Francesc, i els contraris a aprofundir en la seva línia reformista. En aquest sentit, haurà de decidir si continua i completa les reformes iniciades per Francesc, sanejant la institució, fent-la més transparent, erradicant-ne la pederàstia, donant-hi un paper més actiu a les dones i avançant en el reconeixement dels drets de les minories. De portes enfora, la seva figura podrà tenir una autoritat mediadora indiscutible en el tauler internacional, però afrontant un horitzó immediat incert, amb un ordre mundial trasbalsat per l’arribada de Trump a la Casa Blanca i diferents guerres per ara imparables. En qualsevol cas, els intents de modernitzar la jerarquia catòlica, de reconnectar-la amb els creients i d’allunyar-la de l’ostentació xoquen amb el cerimonial que impregna la celebració dels conclaves i la proclamació de l’elegit, amb una posada en escena que sembla decantar-se deliberadament per un anacronisme inamovible. Més enllà dels aspectes formals, l’elecció de Prevost i la tria del nom que ha fet insinuen una aposta per un home de consens que reivindicarà el tarannà més social i inclusiu de l’Església.