Qui ostenta una posició de domini pot (i sol) caure en l’abús. Una de les conseqüències del llarg procés colonial de l’imperi espanyol a les antigues colònies del Marroc, les Filipines i Guinea Equatorial va ser l’espoli del seu patrimoni. Milers d’objectes que van ser manllevats d’aquells territoris colonitzats i que avui dia formen part dels fons de diversos museus catalans, entre els quals el Museu Etnològic i de Cultures del Món (MuEC) i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Darder de Banyoles i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova. La majoria d’aquests objectes van ser manllevats de manera poc ètica, directament il·legítima o com a botí de guerra. La potència dominant, que era Espanya, imposava les seves condicions, en aquesta i en totes les altres situacions de la vida dels països colonitzats.

Gràcies a la recerca que ara han dut a terme els investigadors del grup de nom tan eloqüent com Traficants, i que ha rastrejat als museus catalans més de 3.000 objectes i espècimens procedents de l’espoli colonial, es posa fi al gran desconeixement que hi havia fins ara dels processos d’adquisició d’aquestes peces. Els museus, que s’haurien de reformular per oferir un discurs crític, fins ara ni tan sols indiquen –en molts casos per desconeixement– quin és l’origen i el mètode d’adquisició dels objectes d’art i patrimoni. Però, sobretot, la utilitat última d’aquest estudi ha de ser, per una banda, l’inici d’un necessari procés de reparació històrica que compensi, en la mesura que sigui possible –perquè hi ha danys que són irreparables–, els greuges que van patir les comunitats sotmeses i que van comportar uns estigmes que encara s’arrosseguen avui dia. I, d’altra banda, ha de servir per afrontar una possible restitució de les obres al seu lloc d’origen, tant si hi ha denúncies que ho reclamin –com s’han presentat ja en museus europeus–, com si així s’acordés entre les institucions públiques, les comunitats diaspòriques i els països afectats. Com a mínim, s’ha d’obrir el debat, que necessàriament ha de ser un debat ètic, per reparar una manera de fer abusiva que volem pensar que avui és anacrònica.