L'acord per al finançament de l'estació de la Sagrera
L'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona van escenificar dijous l'esperat acord per al finançament de l'estació de la Sagrera, una de les infraestructures de més impacte de totes les que s'han construït a la capital catalana d'ençà dels Jocs. La construcció de la gran estació del TAV promet transformar una part de Barcelona que ha viscut durant massa anys d'esquena a la revolució que es produïa en altres parts de la ciutat. I les obres que l'acompanyen han de servir per ordenar el trànsit i descongestionar algun dels accessos, com ara les rondes, la capacitat de les quals fa temps que s'ha superat. Parlem d'una obra de primer ordre que va estar a punt de quedar en una idea. La crisi i la impossibilitat de finançar-la íntegrament sobre la base de les plusvàlues dels terrenys on s'ha de fer la futura estació van amenaçar la viabilitat d'un projecte que ha tirat endavant per la nul·la disposició de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat a renunciar-hi.
Però, malauradament, no tot són flors i violes. En un moment en què el govern de l'Estat i els organismes internacionals omplen els discursos d'arguments per convèncer els sectors econòmics i financers de la necessitat de reformular el model econòmic i allunyar-lo del sector immobiliari, el Ministeri de Foment aposta per un acord que deixa el 40% del cost de l'obra a les mans de la reactivació del sector de la construcció. Sense cap mena de dubte, un mal exemple per a la ciutadania i una aposta més que arriscada, al límit de la temeritat si no fos pel compromís de l'actual ministre de Foment, José Blanco, en el sentit que l'Estat pagarà els diners que faltin si la fórmula triada per aconseguir-los acaba fent figa.
