Perillosos passos a nivell
La segona víctima mortal pel pas del tren a Figueres en només una setmana ha reobert la vella reivindicació d'eliminar els dos passos a nivell que encara hi ha a la capital de l'Alt Empordà. La imatge d'una persona travessant un pas a nivell en una ciutat actual és anacrònica, però desgraciadament els fets demostren que, sobretot, significa un greu perill per a la seva seguretat. Que en el segle de l'alta velocitat i la millora de les connexions amb Europa el servei ferroviari hagi de conviure amb l'antigalla dels passos a nivell és una falta de respecte cap als usuaris i un senyal inequívoc de la importància real que l'Estat dóna a les infraestructures del nostre país. S'ha encarregat de recordar-ho l'alcalde figuerenc, el convergent Santi Vila, que ha qualificat d'inadmissible el fet que després de trenta anys de peticions la solució definitiva a aquesta situació no sigui prioritària. Les dades li donen la raó: tot i ser la quarta estació catalana i la vuitena de l'Estat pel que fa al trànsit de passatgers, amb una mitjana anual d'un milió tres-centes mil persones, els passos a nivell no fan res més que sumar víctimes, sense que el Ministeri de Foment posi fil a l'agulla. Però Vila també hauria d'acceptar que ens trobem davant d'una qüestió enquistada al llarg del temps entre altres raons perquè anteriors ajuntaments no van tenir prou cintura quan se'ls van plantejar possibles solucions, com ara el pas subterrani de la carretera. Era una possibilitat viable que l'Estat estava disposat a assumir però que no va interessar. Ara serà molt difícil rescatar les alternatives que llavors es van posar damunt de la taula, però, una vegada més, la crisi no hauria de ser l'excusa perfecta per ajornar indefinidament una demanda fonamentada.
