Arenys demostra que la Diada ha de ser reivindicativa

Fa just un any reivindicàvem el finançament i commemoràvem el centenari de l'estelada. Avui esperem la sentència del Tribunal Constitucional, que pot acabar de despullar l'Estatut, celebrem el 150è aniversari del naixement del president Francesc Macià i, sobretot, estem pendents del referèndum sobre la independència que s'ha convocat per diumenge a Arenys de Munt, que ha sotragat el panorama polític català. Una vegada més, els llargs tentacles de l'Estat espanyol s'han mobilitzat, instats des de casa nostra, i han suspès una consulta popular no vinculant, mentre que han autoritzat una manifestació d'un partit legal però amb un historial d'intolerància que es remunta a les cavernes del franquisme. Pensem que el president de la Generalitat, José Montilla, s'equivoca quan els empara amb la Constitució i també quan considera que la consulta d'Arenys és innecessària. Ja fa anys que el PSC, que havia tingut entre els seus principis fundacionals l'autodeterminació, s'ha orientat cap al centralisme del PSOE, amb honroses excepcions d'alguns dels seus dirigents.

El president del PSC avui també ho és de la Generalitat, gràcies al suport d'ERC i ICV, i com a tal no es pot excusar en el desplegament de l'Estatut, ni en la millora de l'autogovern per deslegitimar una iniciativa popular que només pretenia corroborar la salut democràtica dels arenyencs i, per extensió, de tots els catalans que creuen en el dret a l'autodeterminació. Aquesta història és una mostra més de la pusil·lanimitat política d'aquest país, on jutges de Barcelona continuen sentenciant en castellà i on l'Estat és representat per un falangista, la qual cosa contradiu qualsevol supòsit d'imparcialitat imprescindible en un estat de dret.

En el seu missatge institucional de la Diada, el president de la Generalitat va fer una sèrie de declaracions que en teoria contradiuen el que havia manifestat sobre el cas d'Arenys. Montilla afirma que un poble que oblida la seva història no té futur. També, que la voluntat d'autogovern de Catalunya és «un dels trets singulars de la nostra nació. Un poble que no és fidel a les seves institucions no té horitzó». Aquestes proclames segur que poden ser compartides per tothom que se senti català, però l'ambició catalanista del President es dilueix quan assegura que «l'horitzó nacional de Catalunya, avui, té una primera exigència: sortir de la crisi econòmica». No és que no sigui cert, la crisi té com a conseqüència un alt nivell d'atur, un creixent risc d'exclusió social de molts ciutadans i una latent conflictivitat a les empreses, i l'únic consol que tenim és que es tracta d'una situació global. Però en la Diada Nacional de Catalunya s'espera un compromís inequívoc del president de la Generalitat en la reivindicació dels nostres drets com a poble i que prioritzi la reivindicació nacional per sobre dels pragmatismes conjunturals.