Les incessants ganes de burxar

Espe­ranza Aguirre i la comu­ni­tat de Madrid han obert un altre capítol en els greu­ges del Par­tit Popu­lar con­tra Cata­lu­nya. La pre­sen­tació d'un recurs con­tra el reial decret que per­met a la Gene­ra­li­tat ator­gar el permís ini­cial de tre­ball als estran­gers és una altra demos­tració de la inco­herència que ha repre­sen­tat en el temps la cre­ació de l'Estat de les auto­no­mies i el cafè per a tot­hom d'Adolfo Suárez. A banda de la pràctica habi­tual dels popu­lars d'anar con­tra Cata­lu­nya i qual­se­vol decisió que es pren­gui, aquests recur­sos con­fir­men la inca­pa­ci­tat d'una gran part de la classe política espa­nyola d'accep­tar que en el desen­vo­lu­pa­ment de l'Estat de les auto­no­mies hi poden con­viure dues velo­ci­tats i que no s'hau­ria de gene­rar cap pro­blema. La com­petència que ara qüesti­o­nen des de Madrid està pre­vista en l'Esta­tut del 2006, del qual s'espera que el Cons­ti­tu­ci­o­nal resol­gui altres recur­sos posats pel PP. Per tant, el més curiós de tot ple­gat és que aques­tes ganes de bur­xar, de pres­si­o­nar con­tra els interes­sos del govern de Cata­lu­nya, es pro­du­ei­xen guiats per un govern autonòmic que ja es va crear per con­tra­res­tar el poder que es donava a les comu­ni­tats històriques, i així ens va.