Opinió

Putin juga als escacs

Rússia torna a l'escena per construir una certa hegemonia en el món

Rússia entra en acció nova­ment per refer el seu poder mun­dial després de la des­feta de la cai­guda de la Unió Soviètica i de l'ocàs pre­ci­pi­tat d'un imperi que s'expan­sionà en una pro­porció de 40 quilòmetres qua­drats cada dia des dels temps del tsar Ivan el Ter­ri­ble.

La vella Rússia ha tin­gut un paper deter­mi­nant en la política inter­na­ci­o­nal des que Napoleó fou der­ro­tat el 1812 i com a con­seqüència es formà un nou ordre mun­dial, el de la Santa Aliança entre Rússia, Àustria i Prússia. En les dues grans guer­res del segle pas­sat, Rússia tingué un paper clau des del punt de vista mili­tar, ideològic i polític. La Revo­lució d'Octu­bre de 1917 nasqué quan la Gran Guerra encara no s'havia aca­bat.

Com a con­seqüència de la Segona Guerra Mun­dial les tro­pes de Sta­lin s'esta­bli­ren a Ale­ma­nya i Europa cen­tral començant el període de la guerra freda que acabà amb la cai­guda del mur de Berlín i amb el des­mem­bra­ment poste­rior de la Unió Soviètica. Aque­lla reco­ma­nació de Pere el Gran en el seu tes­ta­ment polític que no defa­llis­sin fins arri­bar a banyar-se a les càlides aigües del golf Pèrsic s'esvaïa pot­ser per sem­pre.

Gor­baT­XOv fou un home admi­rat al món però odiat per molts rus­sos que el fan cul­pa­ble de la pèrdua de les 14 repúbli­ques que històrica­ment havien ser­vit de cordó sani­tari seguint aque­lla idea d'un mili­tar del segle XIX quan deia que Rússia només estarà segura quan a les dues ban­des de les fron­te­res naci­o­nals i hagi sol­dats rus­sos.

De fet, des del Congrés de Viena de 1815, que liquidà les guer­res napoleòniques, l'imperi rus ha situat més for­ces mili­tars en ter­ri­to­ris estran­gers que cap altre poder mun­dial. Vladímir Putin està jugant als escacs en el tau­ler de la política mun­dial fins al punt que ha obtin­gut més èxits per Rússia que Obama pels Estats Units. L'ope­ració per seduir Ucraïna, que sociològica­ment vol estar més a prop de Brus­sel·les que del Krem­lin, sem­bla que l'està gua­nyant Putin amb un aba­ra­ti­ment d'un 30% de l'ener­gia i amb un crèdit d'11.000 mili­ons d'euros per sobre­viure a la crisi econòmica de Kíev. Milers d'ucraïnesos es mani­fes­ten al car­rer de la capi­tal, però el pre­si­dent Víktor Ianukóvitx es planta a Mos­cou i pacta amb Putin.

El que passi a Ucraïna serà una mos­tra de qui gua­nya la pugna per atreure el país més emblemàtic del que fins fa molt poc for­mava part inse­pa­ra­ble de la Rússia eterna. El poble ucraïnès està més en la línia euro­pe­ista. L'altra par­tida que Putin ha gua­nyat a Obama ha estat Síria. Quan es demostrà que s'havien llançat armes químiques con­tra els rebels siris, el món s'escan­da­litzà i es va pre­pa­rar un atac de l'OTAN a Síria. Rússia s'hi va opo­sar. I també ho va fer el papa Fran­cesc. El Par­la­ment britànic vetà l'atac i Came­ron frenà el seu suport a l'ofen­siva mili­tar. El fet és que Síria no fou ata­cada per l'OTAN. Fa tres set­ma­nes, Putin visità el Vaticà i s'establí una com­pli­ci­tat interes­sant entre els dos per­so­nat­ges. El pri­mer, per no per­dre la seva tutela sobre Damasc i el segon, per pro­te­gir i sal­var els milers de cris­ti­ans que estan sent per­se­guits i assas­si­nats en mol­tes parts de l'Ori­ent Mitjà.

Aquesta com­pli­ci­tat entre el Krem­lin i el Vaticà pre­o­cupa Was­hing­ton. Una de les reac­ci­ons ha estat ajun­tar les ambai­xa­des a la Santa Seu i a Roma en un mateix indret. Les expli­ca­ci­ons ofi­ci­als han fet esment a les reta­lla­des que es prac­ti­quen en el ser­vei exte­rior nord-ame­ricà. Però és un gest que s'ha inter­pre­tat també com una sub­til pro­testa con­tra la posició del papa res­pecte a Síria i pel mis­satge de Fran­cesc que en l'últim docu­ment diu: “Així com el mana­ment de ‘no matar' posa un límit clar per acon­se­guir el valor de la vida humana, hem de dir que no a una eco­no­mia de l'exclusió i la desi­gual­tat. Aquesta eco­no­mia mata.”

Aquest joc nou per part del Krem­lin inqui­eta la Casa Blanca i Israel que no accepta, sense la pene­tració de Rússia a la regió, el fet de l'acord amb l'Iran per aixe­car-li les san­ci­ons a canvi que aturi el seu pro­grama nuclear.

dime­cres, Putin va pro­moure un gran indult que afec­tava el seu gran rival Jodorkovski, que fou l'home més ric de Rússia i que va ser jut­jat sense gai­res garan­ties havent pas­sat més de deu anys a la presó. Superada la humi­li­ació de l'esquar­te­ra­ment de l'imperi tsa­rista i soviètic, Rússia torna a l'escena per cons­truir una certa hege­mo­nia en el món. Mai hau­ria ima­gi­nat –ho dic com a metàfora– que el pas­seig de Gràcia de Bar­ce­lona seria una avin­guda freqüentada per mili­o­na­ris rus­sos que com­pra­rien el més car que tro­ben.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.