Les grans fal·làcies

No tinc cap dubte que el ministre Fernández Díaz es menjarà els torrons, els raïms i el tortell de Reis en comunió familiar i amb un somriure d'orella a orella, als antípodes d'aquella cara de melodrama sobreactuat amb què va anunciar l'estripament de tota família a causa del caprici sobiranista de la consulta. Vet aquí una de les grans fal·làcies d'aquest procés. Que preguntar per la independència de Catalunya i contestar sí o no fracturarà la societat. O és que la societat catalana no està ja dividida entre els que pensen que sí i els que pensen que no? No serà que la seva cultura democràtica no dóna per acceptar que sigui la gent la que prengui la decisió? No serà que tenen por de la resposta? Senyor ministre, per la seva tranquil·litat, hem superat el dinar de Nadal i el de Sant Esteve sense novetat.

La segona pel·lícula de por del procés és la col·lecció de plagues que ens esperen com a país i com a ciutadans si guanya el “sí+sí”. Els profetes de l'apocalipsi sostenen amb una certesa científica que Catalunya deixarà de treballar, de produir, de crear, d'exportar i de valer. Morirem d'inanició. Literalment. Bromes a part, les incerteses en el com i en el quan són lògiques, però, si volem certeses, Catalunya va ser pròspera en llibertat i ha estirat el carro espanyol en captiveri. El futur no està escrit, però el podem projectar sense boles de vidre. I, si volem més certeses, la nació, la cultura, la llengua catalanes no tenen futur en mans d'Espanya.

La tercera gran fal·làcia té a veure amb el “sí+no”. Perquè, quants segles més d'experiència conjunta fan falta per entendre que Espanya serà castellana, imperial i única o no serà? Quants ciris més caldrà posar a la Verge perquè el conqueridor renunciï graciosament als drets de conquesta en favor d'aquells a qui fa centenars d'anys que menysprea i insulta? Quina expectativa real hi ha d'un pacte substancial que no mori altra cop diluït en la lletra petita?