Icones del 2013

El meu país ha sal­tat el 2013 a les por­ta­des d'honor de l'actu­a­li­tat del món. Les imat­ges dels “ins­tants deci­sius” del movi­ment català cap a la plena dis­po­sició del seu destí en el con­cert de les naci­ons lliu­res, que­den ja fixa­des en els arxius de la història uni­ver­sal. Durant l'any el meu país ha cul­mi­nat la cre­ació d'una ico­no­gra­fia pròpia, única, imme­di­a­ta­ment recognos­ci­ble i dis­po­ni­ble per sem­pre en les pla­ta­for­mes i xar­xes de la cul­tura i de la visi­bi­li­tat.

El 2013 ha fet també més patent encara, si calia, l'autèntica con­dició de colònies de cada un dels ter­ri­to­ris del català situ­ats (encara) sota el domini del Regne d'Espa­nya. El govern del PP ha apli­cat sis­temàtica­ment les seves majo­ries abso­lu­tes a Madrid, a València, a Palma o a Sara­gossa, per escapçar els mar­ges de lli­ber­tat i d'iden­ti­tat asso­lits i fer avançar el seu pla impla­ca­ble d'assi­mi­lació.

Però el 2013 ha dipo­si­tat ja en els annals de la con­tem­po­raneïtat imat­ges i nar­ra­ti­ves visu­als potents que són i seran tes­ti­mo­nis ina­pel·lables de la revolta a les últi­mes colònies espa­nyo­les i de les aspi­ra­ci­ons de les mul­ti­tuds a la lli­ber­tat i dig­ni­tat naci­o­nals que, a Cata­lu­nya, tenen un horitzó mar­cat per la con­sulta del 2014.

Els par­ti­ci­pants i obser­va­dors d'aquesta marxa històrica dels pobles de l'espai català pel reco­nei­xe­ment a escala euro­pea i inter­na­ci­o­nal, tots rete­nim imat­ges que atra­pen alguns d'aquells “moments deci­sius” que Car­tier-Bres­son va atri­buir al paper històric de la foto­gra­fia. Són ico­nes des­ti­na­des a per­du­rar, pro­ves visu­als dels fets excep­ci­o­nals que hem vis­cut. Són un reper­tori per a com­par­tir amb els con­tem­po­ra­nis i amb les gene­ra­ci­ons que vin­dran. Em per­meto avui, ben­vol­gut lec­tor, de des­ta­car breu­ment la tria de les cinc imat­ges del 2013 que crec més den­ses de sig­ni­fi­cació.

La pri­mera i més espec­ta­cu­lar icona del 2013 és òbvi­a­ment la Via Cata­lana. Una de les imat­ges ha meres­cut ser decla­rada una de les fotos de l'any a Nova York, esco­llida pel The Wall Street Jour­nal. Però la Via Cata­lana no és una foto, era i és una màquina gene­ra­dora de milers i milers de fotos i d'ico­no­nar­ra­ti­ves, que fan visi­ble un canvi pro­fund de la política cata­lana: ni líders, ni par­tits, ni ame­na­ces, ni pro­me­ses, sem­blen poder con­te­nir el movi­ment popu­lar cap a la inde­pendència.

La segona icona digna dels grans annals és el llaç de la senyera i la marea verda a les esco­les i ins­ti­tuts de les Bale­ars, signe inequívoc de la revolta dels docents con­tra la política repres­siva del PP de Bauzá envers el català. La ter­cera és tot un símbol de l'oprobi extrem: és una fosa en negre, la de la pan­ta­lla de la RTVV, des­con­nec­tada mor­tal­ment el 29 de novem­bre per ordre del PP de Fabra.

La quarta icona val com a pre­mo­nició per als diri­gents espa­nyols: és la foto de l'AVE Bar­ce­lona-París, inau­gu­rat el 15 de desem­bre, que con­ver­teix Bar­ce­lona en un nus o hub de comu­ni­ca­ci­ons impres­cin­di­ble per a l'Europa de demà. I volen expul­sar Cata­lu­nya del mapa?

La cin­quena imatge resu­meix bé el camp (i el fora de camp) de la política cata­lana. És la foto dels líders cata­lans, pre­si­dits per Artur Mas, posant al Palau de la Gene­ra­li­tat el 12 de desem­bre per anun­ciar la data i la pre­gunta de la con­sulta del 2014. La foto pas­sarà a la història com l'evidència d'una decisió i d'una divisió: la decisió majo­ritària d'avançar en el procés sobi­ra­nista i la divisió neta entre par­tits cata­la­nis­tes i par­tits espa­nyo­lis­tes.