L'ONU i el Vaticà

La demo­li­dora acti­tud de l'ONU de res­pon­sa­bi­lit­zar el Vaticà d'haver vio­lat la Con­venció Sobre els Drets del Nen no deixa marge a cap inter­pre­tació que no sigui posar de mani­fest l'evidència que la Santa Seu, mal­grat haver reco­ne­gut l'existència d'aquesta ter­ri­ble rea­li­tat, no ha fet gaire res o res per pro­te­gir els menors vícti­mes d'abu­sos sexu­als per part de sacer­dots, i encara ha fet menys per adop­tar mesu­res per garan­tir una sanció con­tra els delinqüents enso­ta­nats que cam­pen impu­nes o amb dos pare­nos­tres i una ave­ma­ria
de penitència de com­promís.

Em temo que l'alerta de l'ONU no farà l'efecte que ha de fer sinó que pro­ba­ble­ment obrirà l'enèsima dis­puta mani­quea entre l'entorn del cato­li­cisme i el club dels men­ja­ca­pe­llans, els quals, tots ple­gats, vícti­mes dels seus pre­ju­di­cis, afron­ta­ran les evidències indis­cu­ti­bles des de l'apri­o­risme sec­tari.

La pederàstia, els abu­sos i les atro­ci­tats morals i sexu­als que han comès alguns minis­tres de l'Església catòlica durant anys i panys amb la cober­tura obs­cena de la jerar­quia vati­cana no poden ser trac­tats de manera dife­rent de com es trac­ta­rien aquests fets en qual­se­vol altre col·lec­tiu humà. Tant és que siguin mos­sens, no és pas la pro­fessió el que els con­ver­teix en delinqüents. No cal ni tan sols con­si­de­rar agreu­jant la doble moral que plana sobre aquells que inter­pre­ten de manera lite­ral i per­versa, per­ver­tida, aque­lla frase del seu fun­da­dor que orde­nava dei­xar que els nens se li acos­tes­sin. L'ONU apunta al Vaticà perquè és qui té la juris­dicció sobre els cul­pa­bles. Sepa­rant el gra de la palla, tot­hom, catòlic o no, hau­ria
de cele­brar una actu­ació con­tun­dent del Vaticà no pas perquè els cul­pa­bles hagin estat uns mals catòlics (que suposo que també ho són) sinó perquè han actuat com a males per­so­nes.