Encefalograma pla

L'estratègia per espan­tar i divi­dir el movi­ment sobi­ra­nista a Cata­lu­nya es des­plega per terra, mar i aire. Sobren els mit­jans i no fal­ten pre­di­ca­dors, però el nivell argu­men­tal és d'ence­fa­lo­grama pla. Mireu, si no, el secre­tari gene­ral i por­ta­veu de Ciu­da­da­nos, Matías Alonso, inten­tant atiar la por fa uns dies amb la “frac­tura social” i els “enfron­ta­ments al car­rer” que pro­vo­ca­ria el referèndum i una hipotètica victòria del sí, quan si per alguna cosa s'ha des­ta­cat el movi­ment sobi­ra­nista és pel seu caràcter escru­po­lo­sa­ment cívic, pacífic i democràtic. No saben a Ciu­da­da­nos (i al PP) que la soci­e­tat està divi­dida per mol­tes qüesti­ons i que és jus­ta­ment l'exer­cici de la democràcia la que fa que això no sigui un pro­blema? Si la immensa majo­ria dels cata­lans volen votar en pau, qui és que vol enfron­ta­ments?

Després apa­reix el pre­si­dent de la patro­nal espa­nyola Joan Rosell, que diu saber que els cata­lans no volem mar­xar (?) i també que una even­tual sepa­ració pro­vo­ca­ria una “des­trossa impor­tant de rela­ci­ons huma­nes a Espa­nya i Cata­lu­nya”. I ves per on la qüestió torna a ser el qui, perquè l'inde­pen­den­tisme no ha enviat mis­sat­ges de rup­tura de rela­ci­ons, ni amb Europa, ni amb Espa­nya, ni amb la mino­ria del no, siguin fami­li­ars, amics o salu­dats. Només aixe­quen la des­tral els into­le­rants o els que no volen per­dre poder costi el que costi.

En aca­bat, una sei­xan­tena d'estran­gers, la majo­ria ale­manys esta­blerts a Cata­lu­nya, expres­sa­ven inqui­e­tud pels seus interes­sos par­ti­cu­lars en cas de sepa­ració i rela­ci­o­na­ven l'inde­pen­den­tisme amb els naci­o­na­lis­mes que tanta des­trucció han cau­sat a Europa. Albert Peters, por­ta­veu del grup, deu conèixer bé el naci­o­na­lisme ale­many, però molt poc els cata­lans, o és que fer cam­pa­nya pel PP al cos­tat d'Alícia Sánchez Camacho l'ha entre­nat per dir baja­na­des. En tot cas l'interès dels cata­lans no l'havia mogut fins ara. I ara tam­poc.