Mòbils i escola

Aquesta set­mana s'ha cele­brat a Bar­ce­lona una nova edició del Mobile World Con­gress. Durant aquests dies a la ciu­tat es res­pira un aire inno­va­dor, una sen­sació que les mar­ques i les enti­tats vin­cu­la­des a les tec­no­lo­gies de mòbils i tau­le­tes ens por­ten nove­tats que ens can­vi­a­ran la vida en els pro­pers –anava a dir anys– mesos. Per uns dies vivim immer­sos en el món de la con­nec­ti­vi­tat, la simul­taneïtat i la voràgine comu­ni­ca­tiva.

Aquesta febre per estar per­ma­nent­ment con­nec­tats afecta joves i grans i, en molt bona part, infants i ado­les­cents. A par­tir d'una certa edat qui no té mòbil intel·ligent és vist com algú estrany, cosa que li resta de seguida pos­si­bi­li­tats d'interacció amb els seus iguals. Cor­rem el risc que aquí s'obri una frac­tura social relle­vant, per les con­no­ta­ci­ons que com­porta, si uns ado­les­cents i joves poden acce­dir a aques­tes tec­no­lo­gies de dar­rera gene­ració men­tre uns altres en que­den exclo­sos.

I davant d'aquest feno­men quina res­posta ofe­reix l'escola? D'aquí a poc temps les tec­no­lo­gies que en els dar­rers anys hem introduït a les aules (portàtils, pis­sar­res digi­tals, lli­bres electrònics, etc.) sem­bla­ran andròmines davant les pos­si­bi­li­tats que els mòbils indi­vi­du­als, pol­se­res, rellot­ges digi­tals, tau­le­tes com­pac­tes, etc., ofe­ri­ran. I què farem ales­ho­res? Direm als alum­nes que els dei­xin fora del recinte esco­lar? Aquest pro­blema ja està pas­sant però s'agreu­jarà en el futur. Serem capaços de con­ver­tir aquests estris tec­nològics en ali­ats per a l'apre­nen­tatge efi­ci­ent de cada alumne? I si això es plan­teja, com podrem garan­tir que la tota­li­tat de l'alum­nat en dis­posi? Per poder donar una res­posta efec­tiva a aquests inter­ro­gants ens cal, ara, reno­var el nos­tre model edu­ca­tiu per fer via­ble en el futur les res­pos­tes que, davant d'aquests rep­tes, ens puguem plan­te­jar.

Més enllà d'anar dis­se­nyant assig­na­tu­res o temes específics que intro­du­ei­xin l'alum­nat, per exem­ple, en el món de la cre­ació d'apps per a mòbils (com ja ara ho estan fent 196 cen­tres de secundària cata­lans), hem de plan­te­jar-nos un model pedagògic i orga­nit­za­tiu que per­meti l'ús de les tec­no­lo­gies amb la mateixa nor­ma­li­tat amb què els matei­xos alum­nes les uti­lit­zen fora del cen­tre edu­ca­tiu. I per això cal­dria ges­ti­o­nar el currículum esco­lar de forma molt més per­so­na­lit­zada, pri­o­rit­zant els conei­xe­ments bàsics i sabent iden­ti­fi­car-los i cate­go­rit­zar-los –esbri­nant el seu valor– també en la xarxa. I per a l'accés a aquesta xarxa i con­tras­tar la infor­mació, com­par­tir-la, edi­tar-la, etc., els apa­rells mòbils o tau­le­tes del mateix alumne, o que el cen­tre li faci­liti, han d'esde­ve­nir tan habi­tu­als com ara ho són el bolígraf o el lli­bre. Alhora, aquest plan­te­ja­ment com­porta un nou tipus de docència, molt més pro­pera al men­to­ratge i al guiatge per­so­nal i de grup, que garan­teixi l'accés als conei­xe­ments relle­vants de la tota­li­tat de l'alum­nat –amb els dis­po­si­tius que sigui– però pri­o­rit­zant i dis­tin­gint els dife­rents interes­sos, talents i poten­ci­a­li­tats de cada alumne. I aquesta nova con­cepció de l'ense­nya­ment posa en crisi l'actual model homo­geneïtza­dor en què tot­hom ha de fer el mateix, de la mateixa manera, en el mateix període i uti­lit­zant idènti­ques eines. Jus­ta­ment els nous recur­sos tec­nològics ens per­me­ten fer tot el con­trari. Caldrà, això sí, ima­gi­nació i cre­a­ti­vi­tat per evi­tar les frac­tu­res que es poden pro­duir i, sobre­tot, per con­ver­tir l'escola en un ins­tru­ment pre­ven­tiu, i no pas còmplice, d'aques­tes frac­tu­res.