Gràcies, Monago

Esti­mat pre­si­dent d'Extre­ma­dura: gràcies per donar-nos la soli­da­ri­tat del teu pròsper poble al nos­tre decrèpit país. Gràcies per pagar l'edu­cació als meus fills i la pensió als meus pares. Gràcies per esti­rar del carro en temps de crisi. Gràcies per mos­trar-nos quin era el camí per reduir la des­pesa de les admi­nis­tra­ci­ons: 4,3 fun­ci­o­na­ris per cada 100 habi­tants (la comu­ni­tat autònoma amb més fun­ci­o­na­ris per població) men­tre que els gar­re­pes de Cata­lu­nya tenim la xifra a la mei­tat, 2,2 ínfims tre­ba­lla­dors públics per cada 100 habi­tants. Gràcies i dis­cul­pes, senyor Monago. Dis­cul­pes per haver anat sem­pre amb la cançó de l'enfadós i el vic­ti­misme. Vostès fent de loco­mo­tora i nosal­tres, el plo­ricó. Estàvem tan des­con­so­lats que per cal­mar-nos vam haver d'inven­tar-nos el copa­ga­ment a les farmàcies, el cèntim sani­tari i les reta­lla­des de sou a aquells fun­ci­o­na­ris que tant li agrada con­trac­tar. Gràcies, dis­cul­pes i vigili: amb una situ­ació tan idíl·lica li pro­nos­tico una allau de cata­lans que vin­drem en massa a les seves con­tra­des. I és que a les esco­les extre­me­nyes els nanos tenen un ordi­na­dor per cada dos alum­nes men­tre que aquí, que som molt de repar­tir-nos-ho tot com a bons ger­mans, els estu­di­ants en tenen un per cada cinc. Si a tot això hi afe­geix que a Cata­lu­nya 2 de cada 3 km de via ràpida són de peatge, i a Extre­ma­dura totes les auto­pis­tes són de franc, l'exili sem­bla més una neces­si­tat que un caprici. Però alerta, amb tanta inso­li­da­ri­tat per part de la resta de l'Estat li vin­dran ganes de tenir un millor tracte fis­cal i, qui ho sap, pot­ser més auto­go­vern. Però això no ho podrà fer sol, neces­si­tarà saber si per plan­te­jar un nou sta­tus davant Madrid té el poble al dar­rere. I lla­vors li vin­dran ganes de fer una con­sulta. Però ales­ho­res, senyor Monago, jo li recla­maré poder votar també (des del Vallès Occi­den­tal) sobre si vostè té dret a dema­nar més poder davant de l'Estat. I lla­vors veurà la gràcia, con­cre­ta­ment la poca gràcia, que li farà.