Puig Antich a Bellver
Heus aquí que a l'any 1980 la feina em va dur a Bellver de Cerdanya. Hi vaig estar uns mesos, treballava a la Caixa de Catalunya, una altra vida. Feia tot just cinc anys que el règim franquista havia executat Salvador Puig Antich i set que Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet havien atracat l'oficina de la Caixa de Pensions de Bellver. Va ser arran d'aquest atracament que, poques setmanes després, la policia franquista va arrestar a Barcelona Salvador Puig Antich. Tots sabem que aquell arrest va acabar amb un tiroteig, amb la mort d'un policia i amb la posterior condemna a mort i execució de Puig Antich. L'any 1974, feia uns mesos que jo estudiava a Barcelona. Durant aquell any, vaig participar en algunes assemblees a favor de Puig Antich i, com tants altres, jo també vaig llançar alguna octaveta on demanàvem que l'amnistiessin, juntament amb altres presos polítics. Però quan s'és jove, sis anys és molt de temps. El 1980, a Bellver, jo mateix no acabava d'estar convençut que l'oficina de la Caixa que hi havia a uns metres de l'oficina on jo treballava fos el lloc on havia començat el que va acabar essent una de les últimes execucions del franquisme. Vaig parlar-ne amb un dels treballadors d'aquella oficina. Tenia pocs anys més que jo, 25 o potser 26, no estava gaire polititzat, però va saber de seguida de què li parlava. Em sembla que a l'oficina hi havia només dos o tres treballadors. Cap d'ells no hi treballava quan hi va haver aquell atracament: ja en aquells anys, les caixes tenien tendència a no deixar gaire temps el seu personal en un mateix lloc. Va ser aquell dia, però, que vaig saber que a Bellver es recordava molt més aquell episodi perquè feia temps que els Solé Sugranyes passaven temporades al poble que no perquè el relacionessin amb Puig Antich. La memòria és tan feble com un tros prim de glaç. De fet, en aquells primers anys del postfranquisme, a Bellver, era més fàcil que et parlessin del Cojo de Málaga. Hi havia hagut també un mort, el Cojo de Málaga havia anat contra tot el poble i semblava que allò del Cojo tenia més èpica. No és el mateix atacar tot un poble que una oficina d'una caixa on treballen dos o, potser, tres persones. Era injust, però era així. Vist de prop, tot allò de Puig Antich semblava encara més casolà. I ara que han passat els anys i que tots plegats estem més a la vora de l'edat que tenia Franco que no de la que tenien Puig Antich o qualsevol dels seus altres companys, tot plegat ens sembla encara més injust. Sí. Molt més injust encara.