Més enllà de les divinitats

Tot i ser terra de grans fotògrafs, no fa tant que a Cata­lu­nya la foto­gra­fia té el trac­ta­ment de cre­ació artística i, per tant, la con­si­de­ració de mate­rial que s'ha d'ana­lit­zar, con­ser­var i difon­dre. A prin­ci­pis dels anys noranta, esde­ve­ni­ments com ara les pri­ma­ve­res fotogràfiques van aju­dar a pren­dre consciència que calia pre­ser­var els fons que es per­dien amb molta faci­li­tat. Tot aquest endar­re­ri­ment pel que fa a la sen­si­bi­li­tat envers la foto­gra­fia ha fet que els reco­nei­xe­ments arri­bin tard. No és que l'obra de Colita no sigui cone­guda, sinó que l'antològica arriba una mica tard. Bàsica­ment, perquè la car­rera d'aquesta autora, que es reco­neix com a “peri­o­dista”, no es pot limi­tar a la d'aque­lla noia que va retra­tar la gauche divine.