Tirar pel dret

A vegades la manera com es construeix el llenguatge retrata la societat d'on surten les expressions. A Catalunya ho fem tot: fem el préssec, fem via i fem petons. En castellà els petons no es fan sinó que es donen. Doncs bé, en català quan no volem agafar dreceres, tirem pel dret. En castellà, “tirar pel dret” es tradueix com tomar el derecho. Aquest matís explica perfectament el que està passant, i més concretament la suspensió de la declaració de sobirania del Parlament.

Tot el procés s'està intentant fer sent escrupolós amb el dret vigent, és a dir, l'espanyol. I es fa per demostrar que un cop esgotades (i com esgoten!) les vies legals espanyoles s'arribarà a la conclusió que Catalunya no té cabuda pròpia en aquest estat de... dret. És per això que el 23 de gener del 2013 es va voler iniciar formalment el procés amb un text aprovat en seu parlamentària. Després va venir la resta. Ara, amb la rapidesa que el caracteritza, un any i mig després el Constitucional ha tombat aquell text, que no és res més que això, un text, una resolució política, un document que dibuixa una idea. Res més que això. Doncs no es pot fer ni això. Ha estat un bon termòmetre per saber com respira l'Estat.

Catalunya va tirar pel dret però en castellà el dret es pren (tomar el derecho). I és que el dret, l'Estat espanyol l'interpreta com una conquesta més, per això no passa res que el president del TC hagi estat militant del PP o que un altre magistrat del tribunal, Pedro José González Trevijano, sigui tan imparcial per escriure un article titulat El elixir nazionalista. A partir d'aquí es pot imaginar quina objectivitat pot tenir per deliberar sobre qualsevol cosa que li plantegi Catalunya. Una Catalunya que de moment tira pel dret mentre que l'Estat el posseeix. I ja se sap que si es tapen totes les sortides possibles, al final només quedarà l'opció de cridar que no hi ha dret i, aleshores sí, tirar pel dret.