HAL i l'‘statu quo'

Què separa Adolfo Suárez de Shakira. L'evolució. El primer president de la democràcia desconfiava que es pogués ensenyar química nuclear en català, i a la cantant colombiana, ara resident a Catalunya, la insulten perquè canta el Boig per tu en el seu últim CD. De la ignorància i el complex de superioritat castellà hem passat a la mala llet i la catalanofòbia. En l'època tremolosa i esperançada de Suárez la llibertat, la democràcia, els drets humans i la reconstrucció nacional semblaven objectius prioritaris i font de tota legitimitat, però en realitat eren la pastanaga, una partida amb les cartes marcades. La gent podria votar, però el poder continuaria estant custodiat i monopolitzat. Hi hauria més oportunitats, però la riquesa i la influència seguirien protegides i en les mateixes oligàrquiques mans. Les nacions podrien expressar-se, però mai realitzar-se fent el seu camí.

A 2001: una odissea de l'espai, Kubrick va crear HAL 9000, un superordinador que parla, pilota i controla tots els racons del Discovery 1 per servir els seus tripulants o per deixar-los morir, si convé, per protegir l'autèntica missió. A finals dels setanta, la gent fugia del túnel del terror franquista i la porta de sortida era una Constitució maquillada de llibertat, però negociada amb els cacics de la dictadura; farcida de veritats revelades com ara la indissoluble unitat de la nació espanyola; blindada, tutelada i interpretada pels beneficiaris de la Transició. I al darrere, la corona, la partitocràcia, la separació de poders fictícia, el café para todos, la solidaritat segrestada, el funcionariat... tot l'entramat institucional és el nostre HAL. Un artefacte amb vida pròpia que no té com a missió respectar legitimitats democràtiques, com la del Parlament català o la voluntat dels catalans expressada a les urnes. La seva missió, ara com a finals dels setanta, és mantenir l'statu quo. Fins que ens en desconnectem.