La llei electoral catalana

Ja sé que hem passat 30 anys sense una llei electoral pròpia i que no vindrà d'un dia, però em resulta força difícil de digerir que els nostres legisladors i partits polítics siguin capaços de reunir-se, dinar i arribar a un acord per abaixar els impostos al joc i facilitar que uns casinos es puguin fer al costat de Port Aventura, però que siguin incapaços d'assolir una entesa per elaborar una llei electoral que ens allunyi de la democràcia de baixa intensitat espanyola. Els valents que fa temps que segueixen aquesta columna recordaran que sóc un ferm defensor del sistema anglès de circumscripcions uninominals. Crec que el fet d'eliminar les llistes i triar només un diputat de districte fa que la fidelitat als electors del seu territori sigui més forta que amb el partit, la qual cosa desterra l'aberració democràtica que significa la disciplina de vot, per exemple. Tot i amb això, m'aplico la vacuna de la realitat i entenc que als partits els resulta difícil renunciar al seu poder, per la qual cosa admeto com a mal menor (però superior al sistema actual) un model mixt com l'alemany o l'escocès, amb alguns diputats triats per llistes i els altres per districtes uninominals. El que crec que els ciutadans no hauríem d'estar disposats a acceptar és que no s'aprovi una llei electoral en aquesta legislatura. Què millor que celebrar les eleccions que ens portaran a la independència (o les primeres de la república catalana) amb una normativa electoral pròpia, democràtica, transparent i moderna?