Això és el millor que tenen?

L'unionisme podríem dir que té dos vessants. Hi ha l'unionisme ultra, que se li veu el llautó d'una hora lluny. És l'Alícia anunciant que es planteja marxar del país per la persecució dels nazionalistes, és la premsa dels bisbes i del senyor Lara que escampen mentides de l'alçada d'un campanar amb l'esperança de derrotar-nos per cansament. És la Soraya dient que la data i hora del diàleg que reclama el president Mas era el 8 d'abril a les quatre de la tarda. Amb aquests, no cal ni perdre ni cinc minuts. Però també hi ha l'unionisme de pluja fina, l'unionisme light, que ens vol fer creure que ens estima i que no ens vol cap mal. N'hi ha també, a casa nostra, des de tertulians i federalistes fins a la premsa del Conde que continua sospirant per terceres vies inexistents. Aquests podrien ser més perillosos, perquè no són agressius i ens podrien confondre, si tinguessin una mica de sentit comú i fossin capaços de bastir una alternativa coherent a la independència. Sortosament, em fa l'efecte que per aquests tampoc no cal preocupar-se. En veure les patètiques imatges prefabricades de Rubalcaba i Duran caminant amunt i avall amb les mans a l'esquena pels passadissos del Congrés, no vaig poder evitar preguntar-me: Això és el millor que tenen? Aquestes són les millors armes de què disposen per desactivar el 80 per cent de catalans que volem la consulta? No dic que sigui per abaixar la guàrdia, però, la veritat, em sembla que tampoc no cal patir gaire.