El timbal
La bufetada del CEO
No ha estat una bona setmana per a Pere Navarro. A ningú li agrada que li toquin la cara i a un polític tampoc, però encara li agrada menys predicar en el desert i el que va començar malament avui és encara pitjor. No hay mal que por bien no venga, devia pensar el líder del PSC. Una senyora emprenyada, un contacte físic no desitjat, un abracadabra i ja tenim un argument polític. És clar que la gent no és burra del tot. I quan algú diu que el procés sobiranista a Catalunya està generant una gran crispació que es pot percebre passejant pels carrers la diada de Sant Jordi li sona igual que “ha sido ETA” o “en Catalunya se persigue el espanyol”, dos clàssics de la bíblia goebeliana aplicats als nostres temps. Resultat? Serps i escorpins aplaudint amb les orelles, una gira mediàtica sobreactuada i la credibilitat desplomant-se a una velocitat uniformement accelerada. Ni el mateix PSC ha fet pinya al voltant del seu líder, començant pel candidat Collboni, que va negar la major. Potser per això, per consell d'algun assessor o per vergonya torera, Navarro va fer un discret pas enrere abans-d'ahir explicant l'agressió als militants del PSC en una carta on, abracadabra altre cop, desapareixia la teoria de la crispació i obviava tota relació entre la femella emprenyada de Terrassa i el procés sobiranista que viu el país. Ves per on! Al final, tot l'enrenou és anècdota i el que queda de la setmana és, d'una banda, la resolució del TSJC que insisteix que si un sol alumne demana castellà els 24 restants han de fer classe en castellà. I de l'altra, l'última enquesta del CEO, en la qual el vot pel sí i sí (estat independent) a la consulta del 9-N s'enfilaria al 61%, mentre que el no es quedaria en el 25%. La tercera via (estat federal) no passaria de l'11% i el PSC s'enfonsaria una mica més al Parlament com a quarta o cinquena força política. I aquesta bufetada sí que faria mal.