SMS desafortunat

Estic fart de rebre mis­sat­ges publi­ci­ta­ris al mòbil. Ni els he dema­nat ni els he auto­rit­zat, i tam­poc no he acon­se­guit que dei­xin d'enviar-me'ls. Alguns moles­ten pel sol fet d'exis­tir; d'altres són inne­cessària­ment agres­sius, i n'hi ha que són direc­ta­ment insults a la intel·ligència. Tan­ma­teix, fa pocs dies, en vaig rebre un que supera tots els límits ima­gi­na­bles. Traduït lite­ral­ment del cas­tellà, deia: «Quan moriràs? Com moriràs? Vols saber-ho? Prova el Tarot de la Mort. Et sor­prendrà. Res­pon envi­ant Mort al...» i espe­ci­fi­ca­ven el número de qua­tre xifres al qual s'havia de res­pon­dre i el cost de l'envi­a­ment. Noranta cèntims per sms.

Com que no sóc apren­siu, ni supers­ticiós, ni em fa angúnia par­lar de la mort, em vaig posar a riure. Però de seguida vaig ado­nar-me que hi ha mil casos en què un mis­satge ines­pe­rat d'aquesta mena, enviat indis­cri­mi­na­da­ment, pot pro­vo­car reac­ci­ons molt més feri­do­res que les que em va pro­vo­car a mi. Parlo del dolor pro­fund que pot cau­sar a una per­sona que esti­gui llui­tant per la seva vida, a causa d'un càncer per exem­ple, com des­gra­ci­a­da­ment n'hi ha tanta. O a qui pateix una depressió i rep aquest renec ple d'insen­si­bi­li­tat i mal gust. Em pre­gunto quina ment recar­go­lada ha dis­se­nyat un negoci tan per­vers. No dei­xarà mai de sor­pren­dre'm el fet que exis­tei­xin indi­vi­dus per als quals qual­se­vol estratègia sigui vàlida per arren­car un euro de la but­xaca de la gent. Com s'explica que algú tin­gui tan poca cate­go­ria humana per jugar amb un tema que pot des­tros­sar l'ànim d'una per­sona? O que sigui tan neci com per no ado­nar-se del dolor que pot infli­gir? No sé si l'ego­isme i la ignorància estan cada dia més gene­ra­lit­zats, però és evi­dent que cada cop actuen amb més impu­ni­tat.