La frustració

No hi haurà una pro­cla­mació uni­la­te­ral que sigui accep­tada ama­ble­ment per tota la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. No hi haurà aplau­di­ments gene­rals ni lega­li­tats aco­lli­do­res, ni modi­fi­ca­ci­ons automàtiques dels trac­tats inter­na­ci­o­nals per resol­dre el cas de Cata­lu­nya. No hi haurà ajuda de cap país per cele­brar la con­sulta tal i com està plan­te­jada, ni hi haurà una aposta per l'Europa de les Naci­ons. No hi haurà càstig per a la intran­sigència espa­nyola i no hi haurà una victòria clara de les tesis cata­la­nes. No hi haurà cap ven­ce­dor. Ni cap vençut.

També lamento infor­mar que no hi haurà una reac­ti­vació econòmica imme­di­ata després d'exer­cir l'auto­de­ter­mi­nació, que hi haurà les matei­xes difi­cul­tats que ara o encara més, i que caldrà mol­tes mesu­res tran­sitòries si es vol asse­gu­rar que el país no va al col·lapse. No és cert que no hi hagi incon­ve­ni­ents econòmics, inco­mo­di­tats que no seran peti­tes i fins i tot el rebuig de bona part dels poders finan­cers i econòmics del con­ti­nent. La ines­ta­bi­li­tat del pro­per any, a més, podria afe­blir la tímida pui­xança espa­nyola i reper­cu­tir en la nos­tra pròpia recu­pe­ració. En algun moment peri­lla­ran sala­ris o alguna inversió.

A més, com més ajus­ta­dES siguin les majo­ries (i sem­bla que ho seran), més con­flic­tiu serà el debat al car­rer i no podem des­car­tar alguns desor­dres. A la comu­ni­tat mino­ritària li cos­tarà molt accep­tar el resul­tat, pot haver-hi una digestió molt difícil de la nova situ­ació i tal vegada violències pun­tu­als. S'agi­ta­ran movi­ments ler­rou­xis­tes que es con­si­de­ra­ran vícti­mes de per­se­cució cul­tu­ral, lingüística o iden­titària. D'altra banda, Espa­nya tam­poc no es que­darà impas­si­ble: podria haver-hi boi­cot a pro­duc­tes i a per­so­nes, i a l'accés a orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals. Podria haver-hi una ira crei­xent en les decla­ra­ci­ons polítiques, i un foment de l'odi mai vist fins ara.

També cal adver­tir que el procés, en si mateix, tindrà pro­ble­mes de legi­ti­mació: hi ha una lega­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal que no es pot obviar fàcil­ment i una obce­cació del govern espa­nyol con­tra qual­se­vol pacte que faci­liti la con­sulta, de manera que desem­bo­car en unes elec­ci­ons ple­bis­citàries serà tit­llat d'“estil crimeà” o de poc seriós. A banda de la pos­si­ble divisió entre par­tits sobi­ra­nis­tes que un procés elec­to­ral pot com­por­tar. Pot haver-hi pro­ble­mes de pro­grama elec­to­ral con­junt, i sobre­tot pro­ble­mes en cas de decla­ra­ci­ons uni­la­te­rals: això per si sol no sig­ni­fica gran cosa, i cal molta mus­cu­la­tura per fer que unes parau­les escri­tes en un decret tin­guin incidència efec­tiva en la rea­li­tat. Ini­ci­al­ment hi haurà buit legal, buit polític i buit inter­na­ci­o­nal. Esta­rem ben sols.

D'altra banda, tam­poc no podem espe­rar que sent inde­pen­dents tin­drem de seguida un per­fecte estat del benes­tar, ni un govern exem­plar, ni unes infra­es­truc­tu­res més potents, ni una cul­tura més dinàmica. La inde­pendència per si sola no ens farà millors, ni més pròspers ni més pro­duc­tius. Això ja dependrà de nosal­tres matei­xos i de com es facin ser­vir les noves eines.

Pre­pa­rem-nos, per tant, per algu­nes frus­tra­ci­ons. Ara bé, n'hi ha una de con­creta que no la con­tem­plo: el fet que no es pro­du­eixi ben aviat la inde­pendència de Cata­lu­nya. Aquesta frus­tració, aquesta en con­cret, em veig amb cor de dir que la podem donar per des­car­tada.