Opinió

Escriptors de terra endins

Catalunya endins, també hi ha un bon grapat de gent que esmola la ploma amb tota solvència per explicar-nos les seves històries

En el llen­guatge periodístic habi­tual, hi ha una cate­go­ria recur­rent que sol ser ano­me­nada la dels “escrip­tors locals”. És una expressió que s'uti­litza espe­ci­al­ment abans i després de Sant Jordi, quan les cròniques ens expli­quen que, al cos­tat dels grans best-sellers comuns a la resta del país, en la llista dels més venuts sovint tri­om­fen, a vega­des per davant i tot dels més famo­sos, els lli­bres de deter­mi­nats “autors locals”. És una cate­go­ria no gaire ben defi­nida, que en tot cas cer­ti­fica que molts com­pra­dors i lec­tors pre­fe­rei­xen la pro­xi­mi­tat de les per­so­nes o dels temes per damunt de les obres de com­pra quasi obli­gada. És clar que a vega­des es dóna la feliç coin­cidència que l'autor “local” és també un autor d'abast més gran, que interessa un públic que des­borda l'abast d'això que els bar­ce­lo­nins en diuen les “comar­ques”. I és que, natu­ral­ment, ser de comar­ques no et con­demna necessària­ment a ser un autor de segona o ter­cera fila. Es pot ser de pri­mera i viure molt lluny del mar o de la capi­tal del país, qui sap si entot­so­lat a gran distància del món i de la gent. Qui­nes coses...

A vega­des hi ha ini­ci­a­ti­ves que bus­quen de pro­moure l'obra escrita d'aquests autors. No perquè allò que escri­uen hagi de tenir res en comú, sinó per un fet tan sim­ple com el de pertànyer a un mateix ter­ri­tori i, per què no dir-ho, per una sen­sació rela­ti­va­ment estesa que a vega­des l'allu­nya­ment geogràfic suposa també, a la pràctica, un certa distància per part dels cen­tres neuràlgics de la nos­tra cul­tura a escala naci­o­nal. Alguns pen­sen: ¿per què no fem alguna ini­ci­a­tiva que ens agrupi, o que fins i tot doni prova de la força de la nos­tra rea­li­tat literària? És, ja es veu, una manera de pon­de­rar les excel·lències de la Cata­lu­nya inte­rior, capaç com totes les altres zones del país de gene­rar un nom­bre potent d'escrip­tors que escri­uen coses que ens interes­sen i que, a més a més, les escri­uen la mar de bé.

Una d'aques­tes ini­ci­a­ti­ves ha arri­bat a la seva segona edició. És la que han pro­mo­gut un grup de gent de les comar­ques de la Cata­lu­nya cen­tral, inte­grant en aquest con­cepte ter­ri­to­rial l'Anoia, el Bages, el Ber­guedà i el Sol­sonès. La idea és que una bona colla d'escrip­tors d'aquesta zona redac­tin una nar­ració breu al vol­tant d'un tema comú. Després s'aple­guen els con­tes i s'edi­ten en un lli­bre. La pri­mera vegada van par­lar del cor —la víscera o el sen­ti­ment— i això va fer pos­si­ble un agru­pa­ment de 32 nar­ra­dors que van treure un volum con­junt que por­tava el títol de, jus­ta­ment, De tot cor. Enguany, el tema cen­tral que uni­fica les nar­ra­ci­ons del recull era el de la lli­ber­tat, entesa natu­ral­ment en la seva enorme diver­si­tat de trac­ta­ments i mira­des. El volum va aparèixer el mes de març, pro­lo­gat per Empar Moli­ner i coor­di­nat per Llo­renç Cap­de­vila, Jordi Estrada, Jaume Huch i Josep M. Solà. Aquesta vegada aplega 43 nar­ra­dors i porta per títol Tot és pos­si­ble. Al final del lli­bre, hi ha una breu nota biogràfica i literària de tots els autors i a la coberta s'hi veu l'estàtua de la lli­ber­tat de Nova York aixe­cant un porró en comp­tes d'una torxa.

És, sens dubte, una excel·lent idea que ha donat molt bons resul­tats. I ho dic sobre­tot en el ter­reny de coor­di­nació de la gent i els seus esforços, d'expo­sició pública d'una mirada par­ti­cu­lar que a vega­des expressa un punt de vista dife­rent. Pel que fa a la qua­li­tat, tot és opi­na­ble, és clar: tots tenim els nos­tres gus­tos i, per tant, hi tro­bem, al cos­tat d'un nivell gene­ral fran­ca­ment satis­fac­tori, con­tes que tal vegada no ens agra­den gaire i d'altres que tro­bem excel·lents. Nor­mal.

Com que el balanç de l'experiència d'aquests dos anys ha estat bona, em sem­bla que fins i tot des del punt de vista de les ven­des dels volums, sem­bla que hi ha ganes de tor­nar-hi. De manera que tot­hom vaig sabent que, Cata­lu­nya endins, també hi ha, com a tot arreu, un bon gra­pat de gent que esmola la ploma amb tota solvència per expli­car-nos les seves històries i enco­ma­nar-nos les seves emo­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia