Les ‘virtuts' de l'encaix

Manuel Valls deu ser el paradigma de les pors del ministre Fernández Díaz, perquè quan dina amb la seva família catalana resulta que mare, germana, cosí i nebot defensen la independència de Catalunya i ell no. El primer ministre francès ha baixat a la terra dels avantpassats per donar aire al PSOE, ja que el PSC és a l'UVI, i ha defensat la unitat, perquè “allò que ens uneix ens enforteix”, ha dit. No va precisar a qui enforteix la unitat, però als catalans ens sobra l'aclariment; ja sabem que no som els agraciats. I no cal remuntar-se fins a la Nova Planta, als memorials de greuges del 1760 i el 1885 o als bombardejos periòdics de Barcelona; ni a la persecució policial, política i lingüística de les successives dictadures del segle XX; ni tan sols a l'intent democràtic i furiós d'aniquilar l'imaginari cultural que anomenem Països Catalans o l'escàndol d'un estatut retallat a discreció després de ser referendat pel poble català. Només cal visualitzar dia a dia com ens “enforteix” l'encaix amb Espanya. Per exemple, demà podreu votar en unes eleccions uns feixistes que van envair amb amenaces i agressions la delegació de la Generalitat a Madrid. A Espanya, per exemple, no es persegueix l'apologia de la violència contra “catalans”, “nacionalistes” o “independentistes”. L'escola catalana està amenaçada per tribunals que volen imposar-li quotes lingüístiques o segregar els alumnes per l'idioma. Madrid també vol collar TV3 i reduir l'espai televisiu en català fins a un 10% del total. El pla hidrològic espanyol amenaça la conca de l'Ebre en imposar un cabal inferior a la meitat del que recomana la UE. Parlem de l'ample ibèric del corredor europeu mediterrani? Parlem dels 16.000 milions que no tornen a Catalunya cada any? Parlem de la invasió de competències de les lleis d'educació, de mercat únic o d'administracions públiques? Segur que el senyor Valls té raó. La unitat deu enfortir algú, però aquest algú no és Catalunya. Igual que tampoc l'enforteix a ell pujar a la tribuna amb el liquidador del PSC o el padrí dels GAL.