Opinió

La columna

Euroapagat

Sobiranisme a banda, el masclisme i l'Alzheimer han estat els temes més potents de la campanya

si volguéssim ser una mica cruels amb els polítics que han tancat aquesta campanya per a les eleccions europees tan fada i prescindible, diríem que, a banda del sobiranisme, els únics temes que realment han aconseguit fer una mica de fressa han estat, en clau espanyola, el masclisme i, en clau catalana, l'Alzheimer. La resta s'ha reduït a pura faramalla, això sí, com sempre embolicada en cridaners papers de colors, però sense cap transmissió de passió i d'emoció. No és culpa seva, són gent preparada i probablement han fet el que han pogut. Perquè tots sabem que, al marge de les subvencions cada vegada menys generoses i d'algunes directives cada vegada més incomprensibles (com aquesta que ha foragitat de les estovalles els setrills de l'oli però, en canvi, hi ha deixat intactes els del vinagre), fa temps que Europa va perdre la seva gràcia. De fet, la va començar a perdre quan el primer cafè ens va costar un euro rodó. Ara, malgrat els esforços dels pobres candidats per fer-nos creure que algun dia vam ser o algun dia podrem ser europeus de debò, la veritat és que des de Brussel·les ja ens arriben més instruccions que no pas solidaritat. La campanya s'ha acabat i ha estat com contemplar de lluny un castell de focs artificials: sense els espetecs i les tronades, les coloraines són un espectacle descafeïnat i insuficient. I així, descafeïnats i sense setrill és com els votants hem arribat també al final d'una campanya insuficient per elegir un Parlament remot.

Però sempre hi ha algun al·licient en les eleccions, en aquestes, en les que vindran al darrere, en totes. És l'al·licient de pensar que serveixen per intentar impedir que els qui considerem que no s'han guanyat el sou continuïn ficant la mà a la guardiola pública. A l'hora de votar, nosaltres som els amos i el nostre vot, el nostre ERO, el full d'acomiadament que pot enviar cap a casa els polítics que ens deceben o ens sobren. Com en Cañete, que ha demanat perdó per haver dit el que pensava quan en realitat n'hauria de demanar per totes les infinites vegades que segurament ha callat la veritat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.