Espanya ens estima

Les peti­ci­ons de vot per cor­reu en aques­tes elec­ci­ons han bai­xat en l'àmbit espa­nyol, però en canvi han aug­men­tat força a Cata­lu­nya.

L'edi­tor d'El Con­fi­den­cial Digi­tal, José Ape­za­rena, podria pen­sar que és pel fet que hi ha diver­sos par­tits i també enti­tats de la soci­e­tat civil cata­lana que estan dema­nant que avui hi hagi una par­ti­ci­pació més alta que ara fa cinc anys, però no. Ell creu que és per “la por. La por d'anar a votar.”

El peri­o­dista intu­eix que són els uni­o­nis­tes que hi ha a Cata­lu­nya els que voten per cor­reu par­tits que neguen la con­sulta perquè els fa por anar a dipo­si­tar un sobre en una urna. I ho com­para amb el que “durant molts anys” patien alguns “habi­tants de pobles del País Basc.”

Acaba l'arti­cle dient que es tracta d'una “exe­cra­ble cor­rupció de la democràcia”. Sem­bla men­tida, però no ho és.

Ara resulta que a Cata­lu­nya, on un 80% dels ciu­ta­dans estem dema­nant un referèndum, el 20% res­tant té por de votar. Por no. Pànic. Pànic al resul­tat que pugui sor­tir, però no pas a la seva inte­gri­tat! El títol és tan ofen­siu que podria fer plo­rar si no fos que fa riure. Alerta, però, que aquest tipus d'insi­nu­a­ci­ons no ens hau­rien de fer gaire gràcia.

En només qua­tre dies, el secre­tari gene­ral de Vox, San­ti­ago Abas­cal, i el seu pre­si­dent, Alejo Vidal-Qua­dras, han afir­mat res­pec­ti­va­ment que “si Espa­nya fos un país democràtic, Mas ja seria a la presó”, i que Rajoy hau­ria d'haver suspès la nos­tra auto­no­mia. Sí, cer­ta­ment, Espa­nya no és un país gaire democràtic...

En un apunt al seu blog, escrit i també expres­sat en un vídeo, la pre­si­denta del PP de Madrid, Espe­ranza Aguirre, afir­mava dimarts pas­sat que “ja ens havia cri­dat l'atenció la uti­lit­zació de nens a les cade­nes huma­nes”, equi­pa­rant-ho als règims tota­li­ta­ris, “però el que no havíem vist fins ara és que aquests matei­xos sepa­ra­tis­tes cata­lans uti­lit­zes­sin malalts d'Alz­hei­mer per pre­co­nit­zar els seus propòsits seces­si­o­nis­tes”.

L'expre­si­dent Pas­qual Mara­gall va assis­tir el cap de set­mana pas­sat a un acte elec­to­ral del seu germà Ernest, amb la seva dona, sense haver avi­sat prèvia­ment ningú que hi assis­ti­ria. D'aquí a dir el que diu l'Espe­ranza Aguirre hi ha un abisme tal que acaba sent una ofensa indigna que hau­ria d'haver tin­gut con­seqüències greus.

Diu que “els que per desgràcia conei­xem en pri­mera per­sona el que és un malalt d'Alz­hei­mer ens tro­bem amb el deure moral de denun­ciar la uti­lit­zació que ha fet ERC”. És gro­tesc que ella apel·li al “deure moral” quan sem­bla no tenir ni el més mínim escrúpol.

Encara hi afe­geix que Mara­gall mai havia decla­rat el seu inde­pen­den­tisme. Ni ho ha fet ara, Espe. De tota manera, si haguéssim de fer una llista de tots els que no eren inde­pen­den­tis­tes i que ara donen suport a la inde­pendència, no donaríem a l'abast. En gran mesura gràcies a gent com tu.