Ciutat viva i morta

Diuen que els ele­fants estan con­tents, però em temo que el rei jubi­lat fins i tot tindrà més temps per caçar-los. Pel que fa als repu­bli­cans, de moment encara no hem de cele­brar res. L'abdi­cació cor­res­pon a una lògica sem­blant a l'expres­sada per Tan­credi (el nebot del príncep de Salina) a El gue­pard: “Ha de sem­blar que tot can­via perquè tot con­tinuï igual.” Tan­ma­teix, alguna cosa es mou i ja s'han con­vo­cat mani­fes­ta­ci­ons a favor d'un referèndum sobre la con­tinuïtat o no de la monar­quia espa­nyola. No sé si els cata­lans hem donat alguna idea amb la vin­di­cació del “dret a deci­dir”: a la resta de l'Estat espa­nyol també n'hi ha que volen deci­dir en relació amb la pos­si­bi­li­tat d'un canvi ajor­nat des de la tran­sició política, que va impo­sar l'accep­tació d'una figura nome­nada per Franco. Els repu­bli­cans de l'Estat espa­nyol, però, hau­ran d'anar alerta perquè una estratègia de tota mena de poder ins­tituït és pro­vo­car una violència que cri­mi­na­litzi aquells que el posen en qüestió i s'hi enfron­ten. Pot­ser pen­sa­ran que bar­rejo les coses, però el cas és que la violència a la bar­ri­ada de Sants té un acte fun­da­ci­o­nal: haver-hi dut una exca­va­dora per ender­ro­car Can Vies. A par­tir d'aquí, la resta. Però, de fet, hi ha una violència prèvia: la repressió i estig­ma­tit­zació dels ocu­pes, el setge i des­pres­tigi cons­tant de tots els movi­ments que dema­nen l'ús social dels espais públics (o que aquests ho siguin de veri­tat) i que es resis­tei­xen a la gen­tri­fi­cació dels bar­ris. He vist debats tele­vi­sius en què s'ha afir­mat que a Bar­ce­lona hi ha hagut massa tolerància res­pecte a movi­ments soci­als defi­nits com a vio­lents, bruts i peri­llo­sos. Per con­tra­res­tar-ho, bus­quin el docu­men­tal Ciu­tat morta, a propòsit del 4-F del 2006 en què, sense pro­ves, van ser detin­guts uns joves acu­sats d'haver ferit greu­ment un guàrdia urbà durant un enfron­ta­ment a l'entorn d'un edi­fici ocu­pat al car­rer Sant Pere Més Baix: els bocs expi­a­to­ris d'un mun­tatge poli­cial i polític.