Res no canvia

Fa set dies, vaig fer pre­sent un arti­cle de l'escrip­tor isra­elià David Gros­mann que afirma que la dreta ha gua­nyat Israel pro­pa­gant la des­es­pe­rança: la pau no serà mai pos­si­ble i, per tant, només resta des­truir l'ene­mic abans que et des­tru­eixi. Set dies després, men­tre con­ti­nua una guerra tan desi­gual, vull dei­xar constància de la des­es­pe­rança que du Sayed Kas­hua (escrip­tor àrab en hebreu i ciu­tadà isra­elià) a aban­do­nar Jeru­sa­lem, junt amb la seva família, per ins­tal·lar-se a Chi­cago. Aquesta decisió l'explica en un arti­cle, que he lle­git en la seva tra­ducció al francès al diari Libe­ra­tion del 16 de juliol pas­sat. Kas­hua fa cons­tar que fa vint-i-cinc anys va ser inter­nat en una escola jueva de Jeru­sa­lem des­ti­nada a alum­nes espe­ci­al­ment dotats. Tenia catorze anys. S'hi va for­mar i va apren­dre l'hebreu, essent El vigi­lant en el camp de sègol el pri­mer lli­bre que va lle­gir en aquesta llen­gua adqui­rida i que també va con­ver­tir en la de la seva escrip­tura. Va ser en hebreu que, a més dels grans escrip­tors isra­e­li­ans, va lle­gir obres sobre el sio­nisme, el juda­isme i la cons­trucció de la pàtria. També va ser en hebreu que va començar a escriure sobre els àrabs a Israel amb la con­vicció que, per can­viar la situ­ació, allò que havia de fer era expli­car l'altra part, les històries trans­me­ses per la seva àvia: que el seu avi va ser assas­si­nat durant la guerra del 1948 i ella, havent per­dut les ter­res, va pujar un fill que, sense haver estat jut­jat, va pas­sar anys a la presó per les seves idees polítiques. “Volia expli­car als isra­e­li­ans una altra història, la pales­tina. Això perquè creia que, lle­gint-la, can­vi­a­rien i [...] aca­ba­ria l'ocu­pació. Que si era un bon escrip­tor alli­be­ra­ria la gent del meu poble dels gue­tos on viuen”, explica Sayed Kas­hua, per afe­gir-hi: “Fa vint-i-cinc anys que escric en hebreu i no ha can­viat res.” Amb la consciència del seu fracàs, sen­tint a Jeru­sa­lem el crit de “Mort als àrabs”, aban­dona Israel, que, amb tot, va pro­pi­ciar que sigui un (bon) escrip­tor.