Més llenya

Estat bina­ci­o­nal, dos estats per dos pobles, retorn a les fron­te­res ante­ri­ors a la guerra del 1967: eren solu­ci­ons, cer­ta­ment molt ima­gi­na­ti­ves, que els euro­peus esgri­mien com a solució al con­flicte inter­mi­na­ble entre Israel i els àrabs del seu vol­tant.

En l'epi­sodi que es desen­vo­lupa en aquests moments s'han repe­tit les con­dem­nes de rigor i els actes de pro­testa, però amb un com­po­nent nou: la soli­da­ri­tat explícita amb el règim que Hamas, la vari­ant local dels Ger­mans Musul­mans, ha impo­sat a Gaza. Ja no és exclu­siva de l'extrema esquerra, ni dels cer­cles que man­te­nen viu el record del naci­o­nal­so­ci­a­lisme; fins i tot un dipu­tat britànic libe­ral-demòcrata ha dit que si visqués a Gaza, pro­ba­ble­ment esta­ria llançant coets —i no es refe­ria als de Sant Joan–. Segu­ra­ment també els llançaria des d'un hos­pi­tal o una escola, faria anar les seves dones ben tapa­des i infon­dria en els seus fills la idea del mar­tiri, perquè aquests són els cos­tums locals.

Ja ha pas­sat el temps de rei­te­rar dia i nit que l'OAP és “l'únic repre­sen­tant legítim del poble palestí” (i Ara­fat el seu pro­feta) i de fer córrer que Hamas és una cre­ació d'Israel per divi­dir-los, ara el que es porta és secun­dar les con­sig­nes amb vista a l'exter­mini dels jueus.

El docu­ment fun­da­ci­o­nal de Hamas diu clara­ment que “Pales­tina és terra islàmica con­fi­ada a les gene­ra­ci­ons de l'islam fins al dia del Judici”. No hi ha res a nego­ciar: les con­ver­ses de pau són un entre­te­ni­ment per a diplomàtics occi­den­tals. No hi ha res a com­par­tir: ni jueus, ni cris­ti­ans, ni mals musul­mans no hi tenen lloc. I diu també que “aquesta mateixa regla s'aplica a totes les ter­res que els musul­mans havien con­que­rit per la força”, és a dir que no passa res a l'Ori­ent Mitjà que no hagi de pas­sar també aquí. Poc se n'ama­guen, i fa falta molta ignorància o molta mala fe per no veure-ho.

Les des­tros­ses i les ame­na­ces que tenen lloc per tot Europa durant mani­fes­ta­ci­ons pre­te­sa­ment solidàries, pre­te­sa­ment paci­fis­tes, demos­tren que el tema no és “Pales­tina” sinó la sub­missió dels euro­peus i que ja tenim un front obert a cada poble.