Literatura barata

El ram del ‘desafío secessionista' es frega les mans fa dies amb el cas Pujol. Semblen tenir coll avall, ja, el fracàs del procés sobiranista a Catalunya. Alguns, com l'alcaldessa Botella de Aznar (i FAES), mundialment coneguda pel seu brillant spaninglish, s'atreveixen fins i tot amb el sil·logisme i asseguren que “la mentida de Pujol és la mentida del nacionalisme, la seva història, l'espoli i les balances fiscals”.

No caldria dir-ho però ho direm; una mentida és una mentida a Catalunya, a Espanya i a Noruega. I un frau és frau igual a Barcelona, a Madrid i a Oslo. I de mentiders i defraudadors n'hi ha als Països Catalans, a l'antiga corona de Castella i a la part més occidental de l'antic regne de Suècia, feliçment independitzada el 1905 en regne de Noruega. I dic feliçment, perquè aquesta petita nació, secessionista i extracomunitària –valga'm Déu!–, és ara el país número 1 del rànquing mundial de desenvolupament humà. Però no ens desviem del tema. Jordi Pujol admet haver defraudat Hisenda, és cert. Molts catalans se senten enganyats, també és cert. I a Espanya investiguen per si també hi ha corrupció al darrere. S'haurà de veure i demostrar. En el pitjor dels casos, el defraudador, el mentider o el corrupte faran per ells, no pel seu país, per la seva ideologia política, pel seu partit o per la seva comunitat de veïns. A Catalunya, a Espanya i a Noruega. Perquè només cal consultar la Wikipedia per veure la llista inacabable de frau, mentida i corrupció que ha suportat i suporta l'Estat espanyol en els 36 anys de Constitució. Afectats? Els dos partits que han governat i governaran, alguns dels seus líders, els sindicats, la casa reial, el poder judicial. Posin noms i parin quan vulguin: Bárcenas, Nóos, Gürtel, ERO falsos, Malaya, Filesa, Naseiro, Guerra, Roldán, GAL... I algú parla d'enviar Espanya a l'estratosfera? A pesar de sil·logismes, sinècdoques i hipèrboles, és literatura barata. Catalunya, la seva gent, la seva sobirania, els seus drets, les seves ambicions i el seu projecte nacional no neixen, viuen i moren per la gràcia o la desgràcia d'un home. Són patrimoni d'un poble.