Opinió

Aquells socialistes

Tindrem l'oportunitat de comprovar si els que en reclamen l'herència, l'exhibeixen en congrés, la declaren públicament o l'amaguen

El dar­rer canvi al PSC ha rei­vin­di­cat l'etapa del soci­a­lisme català que comença el 1945 a Tolosa de Llen­gua­doc, amb el Movi­ment Soci­a­lista de Cata­lu­nya, cone­guts a la clan­des­ti­ni­tat com a “músics”, tot subrat­llant-ne tres mots insígnia: fede­ració, democràcia, soci­a­lisme. L'esment és cert, però abans, aquells músics havien fet sonar una música que fóra un error polític de con­ti­nuar pas­sant per alt, jus­ta­ment pel bé que sona­ven algu­nes notes.

El novem­bre de 1940, a Mèxic, nai­xia el Movi­ment Social d'Eman­ci­pació Cata­lana, a par­tir del mani­fest “A tots els mili­tants del PSU de C. Als tre­ba­lla­dors de Cata­lu­nya”, sig­nat per mem­bres del par­tit català com ara Miquel Serra Pàmies, Víctor Colo­mer, Miquel Fer­rer, Joan Fron­josà, Felip Bar­jau, Àngel Esti­vill, Ramir Ortega, Abe­lard Tona i Sal­va­dor Vidal Ros­sell. La sub­or­di­nació crei­xent del PSUC al PCE, així com la seva bol­xe­vit­zació, en motivà la cre­ació, en una reunió al domi­cili de Miquel Corcó, secre­tari gene­ral de la Fede­ració Cata­lana de Tre­ba­lla­dors de la Terra (UGT), a la capi­tal mexi­cana, men­tre que el nom fou pro­po­sat per Serra Pàmies i Abe­lard Tona. Era un grup soci­a­lista arti­cu­lat a l'entorn del fet naci­o­nal, com a fac­tor de cohesió entre els seus mem­bres, els quals van arri­bar a sig­nar un mani­fest con­junt amb el Grop de San­ti­ago de Cuba. Par­ti­dari de la inde­pendència de Cata­lu­nya i de la uni­tat naci­o­nal dels Països Cata­lans, el MSEC defen­sava la cre­ació d'un sin­di­cat naci­o­nal i la for­mació d'un exèrcit català, tot pro­po­sant una aliança cata­lana per a un pacte democràtic amb els altres pobles de l'Estat espa­nyol. El març de 1941 publicà el mani­fest “A tots els tre­ba­lla­dors cata­lans dis­per­sos pel món. A tots els obrers i cam­pe­rols de Cata­lu­nya”, sig­nat ja per nous mem­bres com ara M. Serra i Moret, des de l'Argen­tina, o Joan Sales i Marià Martínez Cuenca, des de la República Domi­ni­cana. El mateix any, la seva comissió sin­di­cal ela­borà un “Estudi de la futura estruc­tura poli­ti­co­ad­mi­nis­tra­tiva de Cata­lu­nya”, on s'advo­cava per la naci­o­na­lit­zació de la banca, els ser­veis públics i les mines, així com per una nova dis­tri­bució de la terra.

El 19 de juliol de 1941 es trans­for­mava en Par­tit Soci­a­lista Català i dis­po­sava ja de mem­bres a Mèxic, l'Argen­tina, la República Domi­ni­cana, Xile, Colòmbia, els Estats Units d'Amèrica, França i la Gran Bre­ta­nya. Va ser pre­si­dit per Felip Bar­jau i els nuclis bàsics en van ser Mèxic i Xile, aquí amb Pere Aznar i Dolors Piera. Si el MSEC publicà el But­lletí d'Infor­mació. Movi­ment Social d'Eman­ci­pació Cata­lana, el PSC edità el But­lletí del Par­tit Soci­a­lista Català i més enda­vant Nova Era. Els seus mem­bres van anar con­fluint cap al soci­a­lisme democràtic que, a Europa, era repre­sen­tat pel Movi­ment Soci­a­lista de Cata­lu­nya. També a Mèxic, el 1944, un grup de per­so­nes d'ori­en­tació pro­gres­sista, pro­ce­dents de par­tits de l'etapa repu­bli­cana, s'aplegà a l'entorn d'Enllà. Cata­lu­nya per la inde­pendència dels pobles i el soci­a­lisme, publi­cació en català de la qual s'edi­ta­ren set números a la capi­tal asteca. Algun d'aquests col·laborà també amb el nou soci­a­lisme català que s'estava ges­tant a Europa. El MSC era, en molt bona part, obra i idea de Josep Rovira, tre­ba­lla­dor com­promès amb Cata­lu­nya (par­ti­cipà en els fets de Prats de Molló amb Macià), el soci­a­lisme (diri­gent del POUM) i la lli­ber­tat (a França impulsà el Front de la Lli­ber­tat i com­baté el nazisme). El punt ter­cer de l'acta fun­da­ci­o­nal del MSC, cohe­rent amb la tra­jectòria de Rovira i amb el patri­moni ideològic de l'esquerra cata­lana, defen­sava “el reco­nei­xe­ment del dret dels pobles a dis­po­sar d'ells matei­xos”. Aviat tin­drem l'opor­tu­ni­tat de com­pro­var si, els que ara en recla­men l'herència, es limi­ten a exhi­bir-la en un congrés, la decla­ren públi­ca­ment amb fets i acti­tuds cohe­rents o l'ama­guen en silenci, al paradís de la memòria de Tolosa de Llen­gua­doc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia