Casta gansa

La moda de mal­par­lar de la casta devia començar amb un lli­bre del 2007, èxit de ven­des, titu­lat La casta. Com els polítics ita­li­ans van esde­ve­nir into­ca­bles, una inves­ti­gació de dos peri­o­dis­tes del Cor­ri­ere della Sera sobre els pri­vi­le­gis i les injus­ti­fi­ca­bles des­pe­ses de la classe política. És espe­ci­al­ment emo­tiu el capítol sobre l'aus­te­ri­tat d'alguns par­la­men­ta­ris de post­guerra, en con­trast amb els dis­pen­dis dels d'avui dia, tots els par­tits com­pre­sos. I espe­ci­al­ment indig­nant el cost desor­bi­tat i secret de la pre­sidència de la República ita­li­ana en con­trast amb el de la monar­quia britànica, dis­po­ni­ble on line –tot un adver­ti­ment als fàcils entu­si­as­mes per la ban­dera tri­co­lor que per aquí pro­li­fe­ren–. El 2009 va aparèixer una inves­ti­gació del mateix estil sobre la situ­ació espa­nyola: La casta: el increíble cho­llo de ser político en España, a càrrec de Daniel Mon­tero. Com que aquí ningú no lle­geix i els qui poden pren­dre deci­si­ons no tenen mai pressa per aques­tes coses, ens hem que­dat amb el títol i amb un rebuig amarg però estèril. Quan una paraula es posa de moda, estem per­duts. Ja no es pot par­lar de política sense que surti el con­cepte casta. I és clar, com l'infern de Sar­tre, la casta sem­pre són els altres. A Cata­lu­nya volíem una Gene­ra­li­tat que superés les províncies, i vam tenir, de cos­tat, admi­nis­tració autonòmica i dipu­ta­ci­ons pro­vin­ci­als; sense dei­xar de tenir par­tits judi­ci­als, man­co­mu­ni­tats de muni­ci­pis i àrees metro­po­li­ta­nes, van venir després els con­sells comar­cals, i de poc que no vénen també les vegue­ries. I cada ins­ti­tució con­voca i sub­ven­ci­ona múlti­ples orga­nis­mes –asso­ci­a­ci­ons, meses, pla­ta­for­mes, fun­da­ci­ons, cen­tres, con­sells i col·lec­tius– a major glòria del benes­tar de l'Estat més que no pas de l'estat del benes­tar. El con­sens històric entorn de la mul­ti­pli­cació de burocràcies no impe­deix ara a ningú fer-se l'inno­cent i excla­mar que s'ha de treure el poder a la casta. I tot­hom es com­pro­metrà, si surt ele­git, a crear comis­si­ons d'estudi per imple­men­tar unes refor­mes que faci­li­tin la trans­parència i l'aus­te­ri­tat, etcètera, etcètera. Segur que sí.