Els llits

Fa temps que el llit és un dels llocs on ens esforcem a fer tot el que és a les nostres mans per tal que la vida continuï. Però no s'esverin, que en nou de cada deu casos ja ho aconseguim només perquè el llit és el lloc on dormim. En el que fa deu, potser sí que, a més, hem de fer allò que algun de vostès pressuposava. I, encara en menys casos, els llits tenen també a veure amb la continuació de la vida perquè són indispensables per raons sanitàries. Últimament, però, tots sabem que els que es destinen als hospitals baixen, mentre que els que es dediquen als altres dos motius es mantenen. Deu ser també per això que als hospitals de llits en van faltant, cosa que no passa als hotels. D'aquí a unes setmanes, però, sabrem si n'hi ha de més i si la demanda d'aquest estiu s'ha acostat a l'oferta. Voldríem que fos així. Però ara qui ho pot saber?

El turisme és inestable, l'estiu ha anat com ha anat i el nivell de dèficit de cadascun de nosaltres ni en broma no pot arribar al de les administracions que ens emparen. Un empresari em diu: “Jo ja fa temps que compto que la gent té calés per aguantar els primers vint dies de cada mes.” “I els altres deu?”, li dic. “El passen fent menys de tot i recorrent a la targeta de crèdit”. Érem en els llits. Com que escric això el 20 d'agost, entre els hotelers hi ha una mica d'eufòria. Ben entès: hi ha una eufòria tan continguda com la que poden tenir les autoritats sanitàries, sabent com saben que som fatídicament a les portes de les primeres grips de tardor. Si ara jo fos hoteler o el gerent d'un hospital, parlaria també del mes d'agost amb prudència. Però, com ells, abans hauria fet tot el que hauria pogut per assegurar que podria atendre tants clients o tants pacients com arribessin. Perquè no hi ha una bona empresa o un bon hospital sense que al mateix temps no hi hagi risc. I, tampoc sense risc, no hi ha possibilitats que els països caminin o que les parelles que s'agraden arribin a un punt que s'estimen. Ja ho veuen, doncs. Tornem a ser al llit. I tornem a parlar d'allò que algun de vostès ja pressuposava.