Oposició decorativa

El PP ha tor­nat a deci­dir uni­la­te­ral­ment tren­car les regles del joc democràtic i modi­fi­carà la llei elec­to­ral valent-se de la majo­ria abso­luta i sense con­sens amb ningú. La pata­cada que va rebre en les elec­ci­ons euro­pees l'ha fet reac­ci­o­nar per blin­dar l'espai muni­ci­pal, un espai en el qual –excep­tu­ant Cata­lu­nya i Euskadi– ha estat fort durant anys. Amb la reforma, Rajoy farà que la llista més votada obtin­gui l'alcal­dia per asse­gu­rar-se, així, man­te­nir els alcal­des en una qua­ran­tena de capi­tals de província i en ciu­tats emblemàtiques com Madrid i València.

Quan el model de democràcia repre­sen­ta­tiva queda subs­tituït pel model d'elecció directa per pur interès par­ti­dista, la democràcia perd qua­li­tat. En pri­mer lloc perquè els par­tits d'esquer­res –un espai tra­di­ci­o­nal­ment frag­men­tat– no podran sobre­viure a aquesta llei si no fan can­di­da­tu­res unitàries. És a dir, que els pac­tes poste­lec­to­rals s'hau­ran de subs­ti­tuir pels pac­tes pre­e­lec­to­rals. Con­clusió: menys opci­ons de vot per als ciu­ta­dans.

I en segon lloc perquè els gua­nya­dors de les elec­ci­ons ja no neces­si­ta­ran pac­tar, con­sen­suar, arri­bar a acords amb altres for­ces polítiques: seran inves­tits automàtica­ment per la llei del PP. I l'opo­sició perdrà la pos­si­bi­li­tat de con­tro­lar l'obra de govern; no podran fer pro­pos­tes de govern alter­na­ti­ves ni pro­po­sar moci­ons de cen­sura. Les for­ces polítiques mino­ritàries esta­ran con­dem­na­des a fer de flo­re­ros a les sales de plens muni­ci­pals i els alcal­des podran gover­nar sense opo­sició.

Fa anys que molts col·lec­tius recla­men una reforma legal per fer una democràcia més par­ti­ci­pa­tiva i donar veu a tots els col·lec­tius, i què fa el PP? Exac­ta­ment el con­trari. La qual cosa demos­tra que no han entès res. I després se sor­pre­nen de fenòmens com l'apa­rició –i tri­omf– de Pode­mos o les ganes de Cata­lu­nya de mar­xar d'Espa­nya.