Debilitats d'una recuperació
L'economia a l'Estat revifa. D'una manera modesta, però ferma. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ja calcula que, a finals d'any, el PIB haurà crescut un 1,5%. Caldrà desglossar les dades, perquè bona part de la recuperació econòmica serà responsabilitat de Catalunya, com demostren les xifres. Aquesta recuperació econòmica s'explica sobretot gràcies a l'augment de la demanda interna, és a dir, del consum de les famílies i de la inversió, ja que el consum públic continua en retrocés. S'explica, també, per un endeutament creixent que compromet greument el futur. No es pot passar per alt.
Pot sorprendre que hi hagi consum malgrat les retallades salarials dels últims anys i la profunda depressió del mercat laboral. Però això s'explica perquè els preus, si més no els que figuren a l'IPC oficial, estan estancats i tenen tendència al retrocés. Aquest fenomen és preocupant, perquè apunta cap a la deflació, és a dir, una reducció sostinguda i general dels preus. Pot semblar un fet positiu, però no ho és. Al marge d'altres consideracions, perquè dissuadeix la inversió empresarial i la contractació.
No podrem dir que la crisi ha acabat fins que la taxa d'atur baixi a nivells acceptables. Precisament, la recuperació de la demanda fa esperar que hi hagi una més gran contractació. Quan això succeeixi, és d'esperar que algunes autoritats gallegin i intentin treure'n rèdit electoral. Passaran per alt que encara no hem definit quina classe de model econòmic volem per al futur. ¿El que es fonamenta en la innovació i el coneixement o el que viu dels contractes precaris en serveis de poc valor afegit? Ignorar aquest debat seria suïcida.
