El Cervantes deu haver suspès la presentació del Victus de Sánchez Piñol perquè comença amb V. I això que s'havia de fer a Utrecht, allà on es van signar els tractats de pau de la guerra de Successió. No han respectat la memòria de Joan Kies, ni la d'Arnold de Jager, cònsols holandesos a Barcelona d'ara fa tres-cents anys. És clar que aquests eren mercaders, i feien córrer l'aiguardent entre Catalunya i Holanda, i a més eren austriacistes. Amb aquesta censura, les autoritats espanyoles fan costat a la memòria del flamenc Van Verboom, l'enginyer decisiu en el setge borbònic. Aquell que va fer enderrocar un miler de cases el 1715 per fer la Ciutadella. De
retruc van bastir la Barceloneta, on 300 anys més tard joves holandesos, flamencs i d'arreu del món aprecien
la petjada alambinada de Joan Kies. S'hi emborratxen, vaja!

Però els excessos no tenen grau. L'Institut Cervantes beu del Decret de Nova Planta. I això trava la llengua. I mira que s'havia de presentar en holandès una novel·la escrita en castellà. Tampoc deuran deixar presentar Victus el Joc, la versió de cartes que ha fet l'Oriol Comas. I censuraran Albert Garcia Espuche, que ens ha fet rellegir les notícies d'una societat assetjada. El setge continua. La manera d'actuar dels ambaixadors espanyols, en línia amb el que ha passat a Holanda, ja s'ha patit darrerament a París, a Roma, a Lisboa, a Tòquio. No hi ha manera que Diplocat pugui explicar res al món. I posats a fer, ni que una editorial presenti una novel·la com Victus. I això ens arriba la setmana en què la guanyadora d'un Llull, i conferenciant a Blanquerna (pagant la Generalitat), Núria Amat, s'exclamava de l'ofec nacionalista, de l'ambient irrespirable, del nazisme. Doncs no sé què m'agrada més per definir literatura catalana, si Frankfurt o Utrecht? Què és literatura catalana?: la que no existeix. Què és la història catalana?: la que no s'explica. Què són les aspiracions d'un poble?: les que es neguen.