Opinió

Viure sense tu

Vtrecht

Què són les aspiracions d'un poble?: les que es neguen

El Cer­van­tes deu haver suspès la pre­sen­tació del Vic­tus de Sánchez Piñol perquè comença amb V. I això que s'havia de fer a Utrecht, allà on es van sig­nar els trac­tats de pau de la guerra de Suc­cessió. No han res­pec­tat la memòria de Joan Kies, ni la d'Arnold de Jager, cònsols holan­de­sos a Bar­ce­lona d'ara fa tres-cents anys. És clar que aquests eren mer­ca­ders, i feien córrer l'aiguar­dent entre Cata­lu­nya i Holanda, i a més eren aus­tri­a­cis­tes. Amb aquesta cen­sura, les auto­ri­tats espa­nyo­les fan cos­tat a la memòria del fla­menc Van Ver­boom, l'engi­nyer deci­siu en el setge borbònic. Aquell que va fer ender­ro­car un miler de cases el 1715 per fer la Ciu­ta­de­lla. De
retruc van bas­tir la Bar­ce­lo­neta, on 300 anys més tard joves holan­de­sos, fla­mencs i d'arreu del món apre­cien
la pet­jada alam­bi­nada de Joan Kies. S'hi embor­rat­xen, vaja!

Però els exces­sos no tenen grau. L'Ins­ti­tut Cer­van­tes beu del Decret de Nova Planta. I això trava la llen­gua. I mira que s'havia de pre­sen­tar en holandès una novel·la escrita en cas­tellà. Tam­poc deu­ran dei­xar pre­sen­tar Vic­tus el Joc, la versió de car­tes que ha fet l'Oriol Comas. I cen­su­ra­ran Albert Gar­cia Espuche, que ens ha fet relle­gir les notícies d'una soci­e­tat asset­jada. El setge con­ti­nua. La manera d'actuar dels ambai­xa­dors espa­nyols, en línia amb el que ha pas­sat a Holanda, ja s'ha patit dar­re­ra­ment a París, a Roma, a Lis­boa, a Tòquio. No hi ha manera que Diplo­cat pugui expli­car res al món. I posats a fer, ni que una edi­to­rial pre­senti una novel·la com Vic­tus. I això ens arriba la set­mana en què la gua­nya­dora d'un Llull, i con­fe­ren­ci­ant a Blan­querna (pagant la Gene­ra­li­tat), Núria Amat, s'excla­mava de l'ofec naci­o­na­lista, de l'ambi­ent irres­pi­ra­ble, del nazisme. Doncs no sé què m'agrada més per defi­nir lite­ra­tura cata­lana, si Frank­furt o Utrecht? Què és lite­ra­tura cata­lana?: la que no exis­teix. Què és la història cata­lana?: la que no s'explica. Què són les aspi­ra­ci­ons d'un poble?: les que es neguen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.