Avui, Escòcia

Avui podria néixer un nou estat a Europa. Ho sabrem, segurament, ben entrada la matinada de divendres, ja amb la llum del nou dia banyant el carrer. La veritat és que ara, quan ja deuen haver començat a votar, ningú no té ni idea del que els ciutadans escocesos acabaran decidint en les urnes i tot indica que el resultat, guanye qui guanye, no podrà ser més ajustat. Anirà literalment d'un parell de vots, sembla. Però el que compta, allò que és realment important, és que, si finalment guanya el sí, Escòcia serà formalment un estat independent el febrer del 2016 i a Europa haurà aparegut un nou estat gràcies a la democràcia i sense ni un bri de violència. Que és una gran notícia.

Tenim la memòria curta, així que val més recordar, d'entrada, que la gran majoria dels estats europeus, de Noruega a Xipre, no eren independents el 1900, en l'inici del segle passat. Els mapes canvien molt més que no sembla. Tant que, pel que fa al segle actual, a Europa ja tenim tres estats dibuixats en l'atlas que l'any 2000 no existien. Escòcia en seria el quart i és possible que nosaltres mateixos poguéssim ser-ne el cinquè. Déu n'hi do, doncs, el ritme del segle XXI…

I és que quan els conservadors van acceptar fer el referèndum estaven convençuts que la victòria era fàcil i ara la realitat s'ha posat de cap per avall. Aleshores ho deien les enquestes, i a cavall de les enquestes algú a Londres va pensar que era el moment de guanyar amb un setanta per cent per enterrar el debat per sempre més. Aquest ha estat al final el seu error més gran, perquè ara ningú no preveu que puguen guanyar amb una gran distància. I això vol dir, simplement, que el debat continuarà obert, fins i tot si guanya el no aquesta matinada.